Estimar no és pelar pomes

Li he de pelar la poma, al nen? Li he de portar el paper de vàter, a la nena? Han d'esbaldir els plats i posar-los a la màquina? Li he de preguntar la lliçó a la nena, o ja se la pot preguntar tota sola? Mai no em faria aquesta mena de preguntes si no fos perquè si no els pelo la poma o no els pregunto la lliçó acostumen a posar en marxa l'estratègia més elemental dels fills de separats, que consisteix a dir que la seva mare sí que els pela la poma i els pregunta la lliçó. La veritat és que està bé posar-se d'acord amb l'altre progenitor en tantes coses com sigui possible, però els separats no acostumem a filar tan prim i no tenim cap document signat per tots dos i penjat a la nevera on digui que les pomes i les peres els seran pelades, les lliçons preguntades i els plats esbaldits. I com que no és qüestió d'estar-se consultant a cada moment aquesta mena de detalls domèstics, crec que en aquests casos cadascú ha de decidir el que li sembli convenient. De manera que podem respondre tranquil·lament que la lliçó te la pregunto, però aquí no es pelen pomes, i que el paper de vàter ja els el porto, sí, però una altra vegada hauran de mirar si n'hi ha, precaució que els serà de gran profit quan vagin a algun lavabo públic o a casa d'algú.

Estratègies de profit

Més enllà de la poma pelada, aquestes demandes s'han de llegir com el que són: una estratègia per treure un profit, un cert benefici que els compensi dels inconvenients de la separació. Ells pensen: "Sou culpables. Ens ho heu fet passar molt malament. I ja que no tenim uns pares junts i ben avinguts, i vacances junts, i esmorzars junts, i fotos junts i tantes altres coses que ja no tenim i ja comencem a oblidar, demostreu que ens estimeu per separat. Consentiu-nos! Peleu-nos les pomes! No ens feu esbaldir els plats! Demostreu, sobretot, que ens estimeu més que l'altre! Competiu per nosaltres! Sigueu millors que l'altre! A més, ja veureu que, si ens peleu la poma, us sentireu menys culpables!"

Però jo penso que la majoria de les separacions són històries sense culpables, i no penso caure a la trampa. I els ho dic. No exactament així, sinó en versió clara i concisa: els dic que pelar pomes no té res a veure amb estimar. Estimar és, en part, aconseguir que es pelin la poma, que esbaldeixin els plats i que els posin a la màquina.