Jo no sé vosaltres però, a mi, una de les coses que més m'amoïna és el tema de l'estalvi. Sí, vull dir que no acabo d'entendre com es fa això de fer veure als fills que les coses valen diners i que els diners costen de guanyar, sense semblar el típic pare garrepa. Cada cop que intento que se n'adoni em sento incòmode, potser perquè em ve al cap la ràbia que em feia el discurset aquest del valor dels diners. De tota manera faig els deures, no us penseu, sóc conscient que si no li paro els peus em desplomaria a base de cromos, joguines, més cromos, còmics i encara més cromos.

És per això que vaig decidir empassar-me la vena antisistema i fer el que tot pare català com cal ha fet algun dia: comprar-li una guardiola. No em negareu que això és un moment cabdal. Vull dir que tots recordem el porquet aquell que ens van regalar un dia on hi feia cap tota la xavalla que arreplegàvem i que pesava un ase mort i que nosaltres, nens innocents, pensàvem que contenia una fortuna exorbitant. Ho recordeu, oi? I potser també del dia que la vau trencar i va resultar que teníeu 142 pessetes, totes en monedes de pesseta i algun duro despistat. Doncs jo també volia que el meu nen experimentés aquesta vivència tan nostra i, ja posats, com que no m'estic de res, vaig decidir fer-ho a l'engròs, per la porta gran: vaig regalar-li una guardiola del Barça.

No les tenia totes, és cert, però l'èxit ha superat totes les expectatives. El nen li ha agafat el gust a això d'estalviar, ves que no sigui perquè cada cop que hi fica una moneda la guardiola el premia fent sonar l'himne del Barça. Ai sí! Que mono! L'hauríeu de veure com m'escura les butxaques per tornar a sentir la musiqueta que el té enamorat. Tot ha anat fantàstic si no fos per un petit detall. Resulta que quan vols treure alguna moneda de la guardiola culer també sona l'himne. És horrorós, cada cop que intento manllevar un parell d'euros la guardiola dels trons alerta sonorament el seu propietari. Sí, no em mireu així, jo també agafo alguna moneda de la guardiola del nen quan estic escurat. Tots ho hem fet, ¿o potser us penseu que és casualitat que la nostra, quan érem petits, només tingués monedes de pesseta? Doncs au! Feu el favor de desescandalitzar-vos i explicar-me on coi s'amaga el xip que fa sonar l'himne. Tinc l'home de la cistella ecològica a la porta i em falten cinc euros per fer net.