La Fundació Thao feia públic la setmana passada una estudi que relata que un 30% dels nens de l'Estat tenen sobrepès, una xifra que els promotors de l'enquesta qualifiquen d'alarmant perquè no para de créixer. Tot i que millorar els hàbits alimentaris és la manera més eficaç de combatre l'excés de pes, també ho és practicar esport. El sedentarisme, però, també ha entrat a les nostres llars amb la televisió, l'ordinador o les videoconsoles com a màxims exponents. Si el 99% dels menors de nou anys fan exercici físic una hora al dia, el temps que recomanen els experts, només un de cada tres en fa quan arriben als quinze anys. Que el 70% de nois de tretze a quinze anys vegin més de dues hores de televisió al dia i que la meitat reconeguin que tenen contacte diari amb els seus amics a través de la xarxa expliquen aquest abandonament. I la inactivitat va associada a malalties cardiovasculars, hipertensió, diabetis, obesitat, colesterol alt i depressions. Maria del Mar Calvo, pediatra i especialista en medicina de l'esport, deixa clar que "és el peix que es mossega la cua, no fer exercici afavoreix que aparegui sobrepès, l'obesitat és un factor de risc cardiovascular i al mateix temps facilita que n'apareguin d'altres, com la hipertensió". La pediatra també remarca els beneficis de fer esport en el vessant mental: "És molt important per al desenvolupament psicològic, millora l'autoestima, promou el treball en equip, ajuda a posar límits, afavoreix la relació entre iguals i fomenta l'esperit de superació". Calvo fa esment alhora dels beneficis que comporta en l'àmbit de les relacions socials: "Afavoreix les relacions, un fet especialment important sobretot en els infants i adolescents que tenen algun problema, perquè pot ajudar a millorar la seva integració social".
Enric Llinares, entrenador personal, assenyala que "el nen, des que és petit, té la necessitat de moure's i exercitar-se i hem de ser capaços que aquesta necessitat perduri a mesura que creix". "Saltar, córrer, ballar i qualsevol manifestació d'activitat física l'ajuda a alliberar les tensions del dia a dia i a eliminar el cansament psicològic que comporta l'escolarització", apunta.
Esport i notes
Diversos estudis posen en relleu que els adolescents que més esport practiquen tenen més bon rendiment acadèmic. Llinares afirma taxativament que "l'activitat física millora els resultats dels joves en els tests d'intel·ligència" i en posa com a exemple un estudi realitzat per l'Institut de Neurociències i Fisiologia liderat per la científica sueca Maria Alberg, que va demostrar que "els adolescents que tenien més bona forma física eren també els que van puntuar més alt en les proves de comprensió verbal i el pensament lògic". L'entrenador ho atribueix al fet que "estar en forma significa tenir un cor fort i més capacitat pulmonar. Així el cervell rep més oxigen i es generen nous capil·lars que contribueixen a crear noves neurones". Per la seva banda, la doctora Calvo recorda que "alguns països com els EUA van reduir les hores d'educació física i els alumnes van baixar el seu rendiment". Tot i que la pediatra creu que totes les edats són bones per fer activitat física, sí que atorga a la infància i l'adolescència una gran rellevància: "Els hàbits constituents de l'estil de vida s'adquireixen en la infància, i l'adolescència és una etapa clau en què cal incidir per mantenir els bons hàbits assolits prèviament, tan d'activitat física com d'alimentació". Uns hàbits que es potencien "si els pares prediquen amb l'exemple", apunta la metge. Un altre dels missatges que envia a casa té a veure amb la mateixa concepció de l'activitat física: "L'esport saludable a la infància, en general, ha de ser un joc, no una competició, quan arriba el nen a casa no li hem de preguntar si ha guanyat o perdut, sinó si s'ha divertit o què ha après". Com sosté Calvo, "si un noi o una noia no és hàbil pot avorrir l'esport i deixar-ho, ha de ser educatiu".
Una hora al dia
Tots els experts apunten que seixanta minuts al dia és el temps recomanat per fer exercici físic en la infància i adolescència. Calvo matisa que "és el mínim i l'activitat ha de ser de moderada a intensa i es pot fer caminant, corrent, en patinet o bicicleta, qualsevol acció que impliqui moviment". Pel que fa al tipus d'exercici, la pediatra defensa la conveniència de combinar "un treball global sobre tots els músculs que es pot aconseguir nedant o corrent". Per la seva banda, Llinares posa molt d'èmfasi en la necessitat que "els nens i adolescents poden i han de millorar la força mitjançant entrenaments específics entre dos i tres cops per setmana". Potenciar aquest entrenament de força comporta molts beneficis, perquè "augmenta la densitat òssia, provoca una pèrdua de greix corporal, millora el rendiment i redueix el risc de lesions esportives, a banda de l'efecte socialitzador de la mateixa activitat física". En els entrenaments que dissenya, el llicenciat en INEFC aposta per "exercicis de força en què s'utilitza el mateix pes corporal i de manera lúdica, més que el clàssic entrenament de musculació amb màquines". En aquest sentit, aconsella esports com l'escalada, les arts marcials i la gimnàstica esportiva. Llinares considera: "Potser els gimnasos haurien de començar a pensar en sales de fitness adaptades a aquest grup d'edat. Fomentaria l'activitat física conjunta en família".
