Espiral de violència

És la primera vegada que sóc tutor d'un alumne que té el pare detingut fa poc per homicidi. No és fàcil gestionar a nivell de centre una notícia d'aquesta gravetat. La majoria de docents no estem prou preparats per a aquests casos. Fins ara m'havia trobat amb pares alcohòlics, drogodependents, maltractadors i petits delinqüents que en el seu dia van tenir la mala pensada de fer fills. Mala pensada perquè no els atenen com cal atendre'ls i els han desgraciat el present i, probablement, el futur.

Ja fa anys que treballo en instituts públics complicats, amb alumnat d'un perfil social mitjà-baix. Tinc la sensació que cada any l'ambient és una mica pitjor, que tot s'està degenerant. Ara mateix la barreja de races, llengües i cultures és tan gran que és difícil gestionar els conflictes que creixen com bolets. Als meus alumnes els costa molt respectar-se. Cada dia que passa veig més baralles, més insults i més problemes que poc o gens tenen a veure amb el que hauria de ser una classe. Els problemes econòmics que pateixen les famílies dels meus alumnes estan influint negativament en la relació entre companys i professors.

Una ràbia preocupant

A més de tenir greus mancances d'actitud i d'hàbits, cada dia he d'aturar agressions verbals i físiques, com si una estranya energia els impulsés a prendre's la justícia pel seu compte. Alguns, quan es barallen, destil·len una ràbia i una impotència certament preocupant. Per descomptat que encara són petits i immadurs, però això no treu que es puguin fer mal. De fet, estic convençut que un dia o altre ens trobarem amb alguna acció que haurem de lamentar. Suposo que llavors tots ens posarem les mans al cap. Alguns en faran demagògia i d'altres ho aprofitaran per carregar contra la manca de qualitat dels centres públics, on van a parar els problemes del món a petita escala. Confesso que no he treballat en cap centre on deixaria de gust als meus fills. Tot i així, estic segur que n'hi ha de molt bons. Encara que amb les polítiques actuals ja veurem quant duren. També és cert que sóc interí i, ja se sap, ens toca el que no vol ningú. Aquesta és la realitat en què treballo, la de la crisi i les retallades. La cohesió social no la trencarà la independència de Catalunya. No. La trencarà la manca d'educació de la nostra gent. I qui no ho veu és perquè no ho viu.