Fora de classe

Escriptura ràpida

He de confessar que em fascina veure com els meus alumnes escriuen a tota velocitat missatges amb el mòbil. Ignoro si compleixen amb una correcta estructura gramatical o estan infestats de faltes d’ortografia. Sospito que deuen abundar les abreviacions i les emoticones. Fins i tot és probable que incloguin més fotos que paraules. Potser per això tinc la certesa que les futures generacions acabaran comunicant-se amb ideogrames i amb missatges de veu. Per a mi escriure és una necessitat vital i em preocupa que l’escriptura, sense que arribi a desaparèixer, quedi relegada a qüestions formals i protocol·làries, mentre que la comunicació de la immediatesa s’expressi amb altres mecanismes.

S’ha parlat força sobre la decisió que a Finlàndia es deixi d’ensenyar a les escoles l’escriptura de la lletra lligada en benefici, per exemple, de la mecanografia. He de dir que aquest debat el tenim des de fa temps a casa. El meu fill gran, a primer de primària, està aprenent a escriure amb lletra lligada. També li fan llegir cada setmana contes amb aquesta tipografia. Quan fora de l’escola troba alguna cosa que li interessa llegir, descobreix amb sorpresa que sempre està amb majúscules o lletra d’impremta. Veure el meu fill escrivint amb lletra lligada em fa pensar en l’art de l’escriptura japonesa, una cosa que has de fer amb tota la calma del món, lluny de les immediateses dels WhatsApp dels meus alumnes.

Com a professor que he de corregir centenars d’exàmens cada trimestre agraeixo que els alumnes tinguin una bona cal·ligrafia. Fins i tot en determinades proves aquest concepte es puntua. I pateixes quan trobes una escriptura horrible i indesxifrable. Per tradició, les noies fan una lletra més neta i polida. I, en general, un alumne amb dificultats d’aprenentatge acostuma a fer mala lletra. Més enllà d’estètiques, fa temps que escric directament a l’ordinador i corregeixo sobre el que rellegeixo a la pantalla. Segurament també és un factor de rapidesa. Confesso que m’hauria anat bé haver après mecanografia a l’institut, perquè la lletra lligada fa anys que no la utilitzo. És més, quan escric a la pissarra ho faig en lletra d’impremta, perquè la puc fer més de pressa. No és qüestió que els alumnes s’avorreixin i aprofitant que els dono l’esquena em treguin el mòbil.