A Catalunya hi ha 20.000 escoltes i guies, dels quasi 40 milions d'arreu del món. L'escoltisme és també educació en el lleure. La seva història discorre paral·lela a la dels esplais i les colònies, però és una altra. Aquest moviment va néixer el 1907 de la mà de Robert Baden Powell, un lord i exmilitar anglès que va idear un moviment pedagògic, només per a nois, amb l'objectiu de formar ciutadans compromesos. Va organitzar el primer campament escolta a l'illa de Brownsea (Anglaterra), i la seva dona, Lady Olave, va fer l'equivalent per a noies el 1912 i va crear el guiatge (versió femenina de l'escoltisme).
L'escoltisme i el guiatge van arribar a Catalunya als anys vint. Josep Maria Batista i Roca, fundador de Minyons de Muntanya el 1927 (el 1932 va néixer la Germanor de Noies Guies), va adaptar el mètode scout anglès i el va anomenar escolta , "perquè, a diferència d'altres opcions, aquest advocava pel compromís amb el país defugint la vinculació amb una proposta política concreta", expliquen a Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, una de les tres organitzacions d'aquest moviment que existeixen actualment a Catalunya i que agrupa 12.000 persones. La dictadura franquista va il·legalitzar la Institució Catalana d'Escoltisme (ICE), però diverses agrupacions van mantenir l'activitat de manera clandestina. En molts casos, l'Església també va actuar de refugi.
"En l'escoltisme i el guiatge, els joves educadors voluntaris desenvolupen projectes amb el seu grup d'infants durant tot el curs, i el grup de nens participa activament a triar-los, dissenyar-los, executar-los i avaluar-los, perquè siguin protagonistes del seu propi aprenentatge. Les activitats d'estiu són una part més de la proposta educativa que dura tot l'any, tot i que en ocasions excepcionals poden obrir-se a altres nens que no van al cau durant tot el curs", expliquen des de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.
