Criatures 12/07/2014

Escoles d’estiu

Jaume Cela & Juli Palou
2 min

Cent anys de l’escola d’estiu del 1914. Una experiència que va quedar estroncada a la Dictablanda i a la Guerra Civil. Les dictadures no són amigues de les escoles d’estiu, perquè no suporten espais i temps basats en la llibertat de pensament i en el contrast de les idees; i encara menys si tot plegat és per educar defugint l’ensinistrament. El conjunt de mestres innovadors que seguien els corrents pedagògics més avançats van ser assassinats, expulsats del magisteri i represaliats.

Any 65. Escola de mestres Rosa Sensat. El 4 d’octubre, 15 mestres -14 noies i un noi- pugen clandestinament al pis del matrimoni Rovira-Botey. Marta Mata els rep i en el seu parlament marca un objectiu històric: oposar-se des de la pedagogia a la foscor del franquisme, recuperar maneres de fer allunyades de l’escola del braç aixecat, de la religió imposada de manera dogmàtica, de la llengua menystinguda i de la ciència arraconada als soterranis més polsosos.

Angeleta Ferrer imparteix la primera lliçó sobre la poma. La poma, que és el fruit de l’arbre del bé i del mal que hi havia al Paradís i que és també el fruit daurat del jardí de les Hespèrides que atorga la immortalitat. Sí, l’Angeleta parlava de la poma, precisament perquè des de la nostra condició de mortals, que mai no ens acabem d’aclarir amb les coses fonamentals de la vida, l’únic que podem fer és construir discurs.

Formar per transformar

Coneixement, reflexió i contrast són la substància del discurs. Expulsats com estem de qualsevol paradís, l’únic que tenim és la nostra tossuda capacitat de retornar sobre allò que ja sabem per aprendre’n més, per formar-nos i, així, transformar-nos. I ho fem amb els altres, perquè només així posem en joc perspectives diferents.

Preservem la memòria, sobretot avui, quan la formació permanent es troba tan abrigada d’elogis com despullada de fets, que vol dir de pressupost. Després de cent anys, tornem a prendre la poma. Si la roseguem no podrem ser savis, però potser fem una mica més immortal l’esperit de rebel·lia que ha de caracteritzar la nostra professió. En aquest país que volem construir, l’inconformisme ha de seguir sent l’ànima de les escoles d’estiu. Recordem-ho avui, mentre celebrem l’escola d’estiu que fa 49.

stats