DESIGUALTAT
UNICEF
Comitè de les Balears

Equitat en la infància?

Els nins han estat copejats més durament per la crisi i en pagaran les conseqüències durant més temps, de vegades per a tota la vida

Ja han passat vuit anys des que es desencadenà sobre les regions més riques del planeta una crisi econòmica i financera amb pocs precedents, i les desigualtats en ingressos, protecció i oportunitats s’han incrementat d’una manera desconeguda fins ara. En el conjunt de l’OCDE (l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, que agrupa 31 països) la diferència mitjana entre el 10% de la població amb més riquesa i el 10% més pobre és de 10 a 1. És a dir, una bretxa set vegades més alta que fa 25 anys. En el cas d’Espanya, la diferència s’incrementa de 12 a 1.

Entre tots els col·lectius afectats per aquesta situació, el dels infants i els joves destaca com un dels més alarmants. Dit de manera simple, els nins han estat copejats més durament per la crisi i en pagaran les conseqüències durant més temps, de vegades per a tota la vida. Espanya, en particular, s’ha convertit en el paradigma d’aquesta tendència, en la qual ni la generació dels nostres fills té la certesa que viurà igual o millor que nosaltres. Cal dir, a més, que les institucions públiques no han estat capaces d’acabar de garantir la xarxa bàsica de protecció que fins ara havíem donat per suposada.

Així doncs, i tenint en compte que el 17 d’octubre justament es va commemorar el Dia internacional de l’eradicació de la pobresa, la situació que viu gran part dels nins de les Illes Balears i de l’Estat espanyol continua sent preocupant.

Segons l’indicador que mesura la pobresa i l’exclusió social (AROPE en les sigles en anglès), un de cada tres infants viu a Espanya en risc de pobresa o d’exclusió social; parlam, doncs, de gairebé tres milions d’al·lots. Així, s’evidencia que la pobresa té rostre d’infant, ja que, per al conjunt de la població, aquest indicador és del 28,6%.

Pel que fa a les Illes Balears, aquest indicador és molt similar al de l’Estat, si tenim en compte el llindar d’ingressos autonòmics, que se situa al voltant del 34,1%.

El nombre de fills, la situació de la família monoparental i de l’extensa, i la condició estrangera dels pares i els tutors s’han convertit en un dels principals factors de risc de la pobresa infantil.

Cal dir, a més, que sol haver-hi una correlació entre la situació de pobresa i la de desigualtat. En aquest sentit, tots els esforços per millorar la cobertura de les prestacions econòmiques centrades en la infància, l’aposta per a la reducció de la bretxa educativa per fomentar la igualtat d’oportunitats, el fet de garantir estils de vida saludables i un ampli accés a la cartera de serveis de salut, i d’establir indicadors que permetin mesurar de manera precisa i periòdica les desigualtats en la infància, són exemples que mostren de quina manera una resposta integrada pot millorar el benestar infantil.