Entusiasme perdut

La meva situació personal em permet viure i comparar com afronten el final de curs el meu fill a primària i els meus alumnes a secundària. El perfil de nens i nois dels dos centres he de dir que és molt diferent. Així que, en el mateix dia, vaig poder gaudir de la festa de final de curs que feien els uns i els altres. Mentre que a l'escola de primària l'AMPA té molta força i implicació dels pares en l'organització d'activitats, en la de secundària més aviat són unes poques mares, que creuen que així els seus nois aprovaran més fàcilment. La festa del meu fill va ser molt concorreguda, hi eren la majoria dels pares dels nens que van des de P-3 fins a sisè de primària.

Ens van deixar campar pel pati amb total llibertat, gaudint de diferents jocs que s'havien preparat. Ens vam poder organitzar a la nostra manera i vam fer un sopar senzill amb coca i cava per acabar. Els nens s'ho van passar molt bé, ballant tots junts amb la música que posava un animador fins que les forces ens van fer dir prou. Al final, mestres i pares ens vam dedicar a recollir cadires per tornar-les a les aules. Vaig notar que tothom se sentia implicat i amb ganes de deixar un bon record fins a l'any vinent.

El contrast

En canvi, en el centre de secundària les celebracions ja es van fer per separat. Els de quart, tant els que es graduaven com els que no, van fer el seu sopar amb els respectius professors. Jo no hi vaig anar perquè no els faig classe. La resta dels alumnes vam fer una excursió a la muntanya. Una vegada allí vam fer un esmorzar contundent, alguns van jugar una estona i tots vam tornar xino-xano sota el sol. D'entrada, la meitat d'alumnes ja no van voler venir. Segurament deu ser cosa de l'adolescència, perquè organitzis el que organitzis no els agradarà mai del tot. En certa manera és absurd muntar activitats perquè no s'hi presentin. De ganes de fer vacances en tenim tots, però ells no és per falta de dies, sobretot els que no estudiaran.

Els pares són els primers desmotivats que els deixen estar-se a casa, jugant a la videoconsola o pagant l'entrada a la piscina. És evident que l'alumnat de secundària en general s'implica poc en l'institut, i això també es nota en el resultat acadèmic i la relació que mantenim amb els pares. Per sort, els docents ho aguantem amb resignació, perquè de raons per perdre l'entusiasme no ens en falten.