"Agafa un jersei, que fa fred!", "No mengis llaminadures, que tindràs càries!", "Has de menjar peix, que ho ha dit la pediatra!", "S'ha de menjar més fruita i entrepans i no tants pastissets!", "No passis, que està vermell!" i un llarg etcètera són algunes frases que les famílies van repetint de manera incansable o, més ben dit, fins al cansament, però que no sempre donen bons resultats. La canalla continua demanant, gairebé exigint, els pastissos per berenar, protesten per la fruita i el peix, no s'abriguen i no van prou amb compte quan van pel carrer.
El missatge és clar, no hi ha problema de comprensió, però més aviat s'estableix una rutina entre el que es diu, el que es fa (per pressions) i la flexibilitat, considerant l'edat de les criatures. Però és evident que no és gaire bon camí, perquè, de fet, els missatges perden força, per rutinaris i tan sentits, i les criatures s'acostumen a tenir "la veueta de la mare" que va dient com cal fer les coses.
Hi ha altres situacions d'aquesta mena que tenen una repercussió més gran quan, per exemple, influeixen en la salut. Quantes vegades hem sentit experts alertant dels perills de l'excessiu volum de l'MP3 o de les hores que passen davant la pantalla? Però ni d'això en fan cas. No hi ha control sobre les accions i, quan això passa, no s'agafa la jaqueta i arriba el refredat o no es menja el que cal i arriba l'obesitat. Vivim un moment en què no es valoren les conseqüències del que es fa perquè no hi ha costum de tenir cura de la pròpia salut: es consumeix, no es vigila, no es mesura...
És precisament en la infantesa quan cal adquirir aquests hàbits. Quan cal atendre -i reforçar des de casa- els missatges que donen l'escola, el pediatre i la família. La pràctica s'ha d'instaurar en el context familiar, ja que és on es pot afavorir que es vegi, en els aspectes més quotidians, la relació entre el que es diu i el que passa. No es tracta de posar-hi més dificultats, ni de dissimular-ne les conseqüències, perquè no els podrem protegir tota la vida. Tampoc no cal fomentar excessiva desconfiança, sinó donar oportunitats perquè participin en les decisions valorant les informacions. Han de saber que no hi ha ningú invulnerable i, per tant, de ben petits cal afavorir-ne la participació en la presa de decisions que tenen a veure amb la cura de la pròpia salut i el seu control.
