“Ensenyar i aprendre té les seves regles”

Jaume Funes. Del llibre Cal fer deures? Mares i pares ajuden a aprendre (Ed.Eumo)

L’alumne aprèn quan se sent protagonista, quan descobreix que el que li proposen aprendre té a veure amb ell. [...] Ensenyar no és mai donar respostes abans que es formulin les preguntes.

Aprendre significa poder esforçar-se. [...] També significa que l’alumne pugui fer plans, fixar-se fites, descobrir què pot fer per assolir-les, per anar avançant. Significa generar confiança que pot evolucionar si s’ho proposa.

3 Les millors maneres d’aprendre sempre tenen un caràcter social. Fonamentalment s’aprèn en relació amb altres persones, començant pels iguals. [...] Aprenen més quan són capaços de descobrir i treballar junts, quan ensenyen a un altre el que no sap, quan descobreixen el que no saben i poden aprendre d’un altre.

Aprenen quan també poden raonar amb les emocions. [...] Emocions i sentiments són la porta d’entrada a qualsevol aprenentatge.

Cada alumne és una persona que aprèn de manera singular. Aprendre també depèn de tot el que té a sobre cada estudiant quan aprèn.

Aprendre demana respostes, avaluacions, mecanismes per comprovar que avancen. Per sentir el protagonisme necessiten comprovacions, educadors i experiències que ajudin a utilitzar el que ja saben i a descobrir el que encara han d’aprendre.

L’aprenentatge positiu i útil ja no pot ser lineal (aprendre una cosa darrere l’altra). La realitat està totalment interconnectada. No s’aprèn quan tot són preguntes i respostes tancades.