Qualsevol situació és bona per aprendre, i també per ensenyar, a anar pel món. En situacions del dia a dia, quan es va a la piscina, a la muntanya, agafant el transport públic o anant a peu, si es tenen els ulls oberts hi ha moltes oportunitats per comprendre que hi ha moltes maneres d'anar pel món i algunes no són gens aconsellables. En molts moments hi ha la tendència de creure que avui tot és possible perquè aquesta societat ha canviat molt. La veritat és que en el moment en què es mira el que fan algunes persones, es posa en evidència que cal tenir més cura i que no tot és ni apropiat ni cal acceptar-ho com si fos normal en els temps moderns.
Parlar per telèfon amb veu moderada, mirar si en una vorera estreta passa una persona carregada o amb una criatura, buscar una paperera per tirar el que no volem, cedir el seient del tren o el metro a una persona gran, saludar, demanar si us plau i donar les gràcies, mirar on trepitges o respectar el torn a la cua per comprar... són situacions i accions petites (per dir-ho així) més que desitjables, ja que creen un ambient i desvelen una actitud vers l'entorn i les persones ben diferent de si no es fa d'aquesta manera. No es tracta d'anar criticant el que es veu o només explicar i donar normes a les criatures, sinó que el que cal és actuar de manera sistemàtica per crear rutines. Comentar el que agrada i veure per què hi ha situacions poc apropiades.
Aquesta manera d'aprendre a anar pel món ha de començar des de ben petits, en tots els llocs on es vagi, en qualsevol situació, i sense justificar que, per raons d'edat, amb allò de "ja ho aprendran". Perquè el risc de no fer-ho és que aprenguin, però just el que no s'ha de fer. I després és més complicat de modificar. Per edat, no cal posar els peus als seients, es pot cedir el seient a una persona gran i seure a la falda, no trepitjar la gespa i no tocar tot el que es veu encara que cridi l'atenció. És una manera molt interessant d'entendre que les normes tenen una raó de ser i que no estan fetes per molestar o privar de llibertat sinó ben al contrari, ja que permeten que tot funcioni millor i recordar que les llibertats col·lectives són un valor que cal potenciar perquè regulen els capricis o les impulsivitats. Aquest aprenentatge tindrà repercussions positives a curt, mitjà i llarg termini.
