GEMMA CASTANYER

Enamorats dels ocells

L’observació d’aus al riu Llobregat permet descobrir un extens espai natural metropolità valorat per la seva biodiversitat

Enamorats dels ocells / FOTOS: G.C. Zoom

ACatalunya unes 2.000 persones surten amb regularitat a observar ocells. És una afició que creix exponencialment i que cada any suma més i més adeptes: “La diversitat climàtica del nostre país és determinant perquè aquí hi visqui la major quantitat d’espècies d’aus de tot Europa”, assegura Sergi Sales, ornitòleg.

Per identificar-les no cal fer gaires quilòmetres. L’àrea metropolitana disposa d’entorns naturals de gran riquesa faunística, com el Parc Riu Llobregat, on fa uns dies es va fer l’activitat Enamora’t dels ocells, a Sant Feliu de Llobregat i en el marc de la cloenda del 8è cicle d’activitats de tardor-hivern als parcs, platges i rius metropolitans que porten a terme l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) i el Museu de Ciències Naturals, en col·laboració amb els ajuntaments.

Observar ocells no és res més que escoltar i mirar, sempre en silenci i respectant al màxim la dinàmica de l’entorn. Així ho van fer la trentena de participants, alguns joves amateurs, d’aquesta proposta que a primera hora del matí arribaven preparats amb els binocles i les càmeres fotogràfiques: “És d’esperar que avui trobem ocells que viuen a les zones humides i que s’alimenten de peixos i d’invertebrats del riu; també ocells que es refugien a les zones de vegetació fluvials, com canyissars i boscos de ribera, i aus vinculades a les zones agrícoles”, explica Sales, guia de la sortida. “Observarem l’ànec collverd, el xarxet i l’ànec griset, que en aquesta època de l’any ja migren cap al nord. També esplugabous i bernats pescaires, i el corb marí, que ha reaparegut en els últims anys”, diu.

Un corredor verd

El Sergi encerta amb precisió la seva intuïció. Després de caminar uns metres per l’entorn periurbà del riu, un cop arribats al marge fluvial comencen a veure els primers ocells, que conviuen amb espècies recuperades com la polla d’aigua i el martinet de nit: “Les actuacions de millora ecològica de l’entorn del riu que s’han executat en els últims anys han afavorit el retorn d’espècies que havien desaparegut”, explica Sales.

I és que, des de mitjans dels anys noranta, la transformació del Parc Riu Llobregat liderada per l’AMB ha sigut espectacular. Aquest corredor verd, de 36 quilòmetres de longitud, travessa i connecta 16 municipis metropolitans, des de Castellbisbal fins a la desembocadura del delta del Llobregat, amb un camí continu als dos marges del riu, que són del tot hàbils per al trànsit de vianants i bicicletes.

Al llarg d’aquest recorregut s’han creat passos transversals que acosten els ciutadans al riu i en fomenten l’ús social: “Les activitats d’educació ambiental que es desenvolupen al riu Llobregat potencien el seu coneixement i el posen en relleu”, explica Montserrat Arbiol, tècnica d’espais fluvials de l’AMB. “Quan els ciutadans descobreixen la fauna i la flora que hi viu, es converteixen en agents actius per a la seva conservació”, assegura.

Fàcil accés

Gràcies a les últimes actuacions liderades per l’AMB en col·laboració amb l’administració local, el Parc Riu Llobregat s’ha convertit avui en un espai públic de qualitat, fàcilment accessible. Un entorn òptim per a la pràctica d’activitats de lleure i per al foment de l’educació ambiental.

“Hem aconseguit que l’accés al riu sigui viable tant si s’hi arriba a peu o en bicicleta com en transport públic”, diu Montserrat Arbiol. “A més, hi portem a terme actuacions de millora ambiental que permeten que moltes espècies d’ocells s’hi estableixin de manera continuada”. Un exemple són les wetlands, o zones humides, petites bassetes que s’han creat al llarg de la llera del riu i que han ajudat a la recuperació d’amfibis i la població d’aus.