PALOMA ARENÓS

Embaràs sense feina, fills més sans: sí o no?

Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra analitza la salut dels nounats des del 1981  fins al 2010 i una de les conclusions que se’n treu és que amb cada augment del 10%  de desocupació la taxa de mortalitat neonatal es redueix en un 7%. Per què?

Embaràs sense feina Fills més sans, sí o no? Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra analitza la salut dels nounats des del 1981  fins al 2010 i una de les conclusions que se’n treu és que amb cada augment del 10%  de desocupació la taxa de mortalitat neonatal es redueix en un 7%. Per què? / FOTO: GETTY IMAGES Zoom

La que plantegem és una pregunta amb resposta oberta. No hi ha una conclusió definitiva, però és important reflexionar-hi. ¿Les dones que no treballen porten millor l’embaràs? ¿Tenen fills amb més bona salut? Diferents investigadors han treballat sobre la qüestió i hi ha una àmplia gamma de grisos perquè hi intervenen diverses variables. Un dels treballs més propers i recents és el de Libertad González, professora agregada del departament d’economia i empresa de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), de Barcelona, elaborat conjuntament amb Ainhoa Aparicio, del Collegio Carlo Alberto d’Itàlia.

González ha examinat recentment la salut dels nounats registrats a Espanya des del 1981 fins al 2010. A la seva investigació es fa referència creuada de les dades amb la taxa d’atur en cadascuna de les províncies en aquest període. El treball conclou que amb cada augment del 10% en la desocupació, la taxa de mortalitat neonatal es va reduir en un 7%, un cop nascuda criatura. “I el percentatge de nadons amb baix pes en néixer va disminuir un 3%”, segons es conclou a la investigació. La raó? Segons González, les mares s’esforcen per estar més bé de salut i mostren hàbits més saludables: “Fumen i beuen menys, fan més exercici, dormen més i pesen menys”.

Les descobertes de la docent catalana connecten, per tant, amb una antiga investigació als Estats Units que afirmava que la salut millora durant períodes de baix creixement econòmic. Un estudi dels nadons nord-americans del 2004, per exemple, també va trobar que els nens nascuts en períodes d’alt atur tenien menys defectes de naixement i més probabilitats de fer un pes saludable, a més de ser menys propensos a morir poc després del part.

Aquesta última investigació, que va conduir Chris Ruhm, professor de política pública a la Universitat de Virgínia, va demostrar que les persones tendeixen a fer menys exercici en períodes d’auge econòmic i també solen fer més àpats en restaurants, on, generalment, el que es menja té més greixos i calories que en els àpats casolans.

La crisi econòmica

El ginecòleg Pere Hernan hi aporta matisos. Reconeix que la situació econòmica i personal d’una dona embarassada pot influir, i molt, tot i que matisa que “cadascú és un cas particular i no es pot generalitzar”. Hernan apunta que si una embarassada no treballa “però se sent pressionada per la falta d’ingressos o per la inestabilitat econòmica de la família o qualsevol altra situació que l’altera i l’estressa, no tindrà garanties de parir un nen més sa”.

En canvi, subratlla, “si la dona embarassada treballa però porta una vida sana i sap i pot adaptar el ritme de feina a l’embaràs, és probable que tingui un fill saludable”. És a dir, no es tracta només de treballar o no treballar, sinó que hi ha diferents factors econòmics, laborals, emocionals i de salut que afecten la dona, l’embaràs i la criatura.

Per la seva banda, Libertad González matisa que amb la seva investigació li “interessava estudiar els possibles efectes de la crisi econòmica actual sobre la salut dels nounats, que podria veure’s afectada per canvis en l’estil de vida o l’estat de salut de la mare durant l’embaràs”. La docent té clar que la crisi podria afectar l’embaràs de moltes maneres, algunes relacionades amb la feina: “Si el nivell d’ingressos a la llar es veu reduït, això podria afectar de manera negativa la nutrició de la mare i, de retruc, el nadó”.

L’experta veu que “la pèrdua de la feina de la dona o un membre de la família, o l’atur perllongat, podrien crear situacions d’estrès que perjudiquessin indirectament al fetus”. Però, d’altra banda, basant-se en les dades empíriques de la investigació, González analitza una altra variable. “Si per culpa de la recessió la dona no treballa o treballa menys, podria ser que tingués més temps per cuidar-se: preparar menjar casolà, fer exercici, anar més al metge o a la llevadora, fer els cursos de preparació al part o, fins i tot, podria ser que estigués menys estressada simplement pel fet de no estar subjecta a un horari laboral”.

“La nostra anàlisi de dades de salut de nounats [basada en dades procedents de certificats de naixement] assenyala inequívocament que a Espanya els bebès tendeixen a néixer més sans en èpoques d’atur alt. Això suggereix que el segon grup de factors que abans he esmentat sembla dominar el primer”, confirma González.

Massa temps dretes

Un altre estudi, publicat a la revista Occupational and Environmental Medicine i desenvolupat als Països Baixos, arriba a la conclusió que els bebès amb mares que es passen molt temps dretes durant l’embaràs -per la feina que fan-“neixen amb el cap un centímetre (3%) més petit que la mitjana, fet que implica una taxa de creixement més lent”. De fet, segons la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia, “treballar dret més de tres hores seguides és un factor de risc de part prematur, sobretot si hi ha varius”.

Begoña Muñoz va treballar en una perruqueria de València fins als set mesos d’embaràs, fins que ja no va poder més. “Érem tres i sempre que podia m’asseia i mirava d’aixecar les cames o canviar de postura, però allò era molt dur perquè fèiem horaris molt llargs”, recorda. Reconeix que la seva cap, que ja era mare, era molt comprensiva i l’animava a aturar-se. “Però el negoci no es podia aturar i jo patia molt pel meu fill, que no es quedés petit per culpa de l’estrès que portava. Patia per tot: la química de les laques, la calor dels assecadors... Em vaig atabalar molt. Al final, el metge em va donar la baixa per malaltia i amb aquests últims dos mesos em vaig refer”. El seu fill Íker va néixer bé de pes, 3,4 quilos, i ara ella aprofita al màxim els pocs mesos que li queden de la baixa de maternitat.