La setena hora
JAUME CELA & JULI PALOU

Em farà un DAFO, sisplau?

Diuen que aplicar un DAFO és un dels millors recursos per saber si estem en condicions d’assolir un propòsit. Com tothom sap, la sigla DAFO remet a les debilitats, les amenaces, les fortaleses i les oportunitats. Exemple: una debilitat (D) pot ser la falta de diàleg amb les famílies, un centre educatiu pot veure una amenaça (A) en la inestabilitat de l’equip docent, la fortalesa (F) pot trobar-se en l’actitud d’aquest mateix equip i una oportunitat (O) pot ser aprofitar les tecnologies.

Enlluernats com estem per encasellar la realitat, els DAFO fructifiquen arreu i vulgarment s’assimilen a un diagnòstic previ a qualsevol actuació. S’espera que cada DAFO sigui una llum que ajudi a orientar-se. Tant de bo sigui així, però a nosaltres, si hem de ser sincers, tant de DAFO ens embafa. Si voleu encara més sinceritat, tant de DAFO ens obre algunes sospites que no podem passar per alt.

Agnòsia davant la diagnosi

La nostra sospita té repunts propis de persones potser massa primmirades, ho confessem. Posem un cas: no ens agrada que la debilitat resti al costat fosc. Entenem que la persona humana, i les institucions, són complexes, i que conviuen sempre amb debilitats que no necessàriament s’han de convertir en la part lluminosa que representen les fortaleses. Saber-se dèbils és necessari i realista, i hi ha debilitats amb les quals l’important és aprendre a conviure-hi.

Però allà on arrufem definitivament el nas és en la manca de connexió entre les debilitats pròpies i les del sistema. ¿O és que moltes de les debilitats que tenim no provenen d’un sistema educatiu que no acaba de rutllar? Establir aquest lligam comportaria veure, més enllà de la fotografia que és un DAFO, un seguit de decisions preses a consciència que tenen unes conseqüències concretes.

Darrere dels apartats de la graella en què acaba convertint-se un DAFO hi ha sempre una petita història. Narrar-la comportaria aprofundir de manera crítica en la realitat que vivim. I això són figues d’un altre paner. Ara toca fer diagnòstics acrítics que justifiquin receptes miraculoses. Per això, quan ens demanen un DAFO per fer un diagnòstic ni podem, ni sabem, ni volem reprimir un sentiment que és profundament agnòstic.