PALOMA ARENÓS

Educar des de les emocions

La Granja Escola de Santa Maria de Palautordera va apostar fa una dècada per ensenyar als nens a conèixer els seus talents i capacitats i a superar limitacions i pors. Establia les bases del que avui es coneix com a educació emocional, i que cada vegada pren més volada, també a les escoles.

"Feia una dècada que estàvem al capdavant de la granja escola ensenyant als nens a estar en contacte amb els animals i a gaudir de la natura fins que ens vam adonar que el que sempre havia funcionat durant les colònies ja no funcionava. Parlaves amb els nanos i no et feien cas. Quan hi havia un conflicte, els deixaves anar el discurs dels valors i el bon comportament i no t'escoltaven. Era molt frustrant. Cap al 2003-04, la societat va canviar el ser pel tenir. No ens quedava temps per ser". Aquest va ser el punt de partida perquè les germanes Cristina i Susanna Gutiérrez, directores de la granja escola La Granja de Santa Maria de Palautordera, al Montseny, comencessin a buscar la solució al problema. Després de rebre diverses formacions com la programació neurolingüística o la psicologia sistèmica i bussejar a dins seu, van concloure que l'educació emocional era la clau que obria la porta per ensenyar als infants a conèixer els seus talents i capacitats i superar així les limitacions i pors.

La Granja, amb prop de 30 anys de vida i 250.000 m al servei de l'educació, ha estat un centre pioner en l'educació emocional. Tot el seu personal -direcció, monitors, cuinera i, fins i tot, la dona de fer feines- rep formació en educació emocional per poder atendre els 10.000 escolars i els 800 mestres que participen cada any en les colònies. "Llancem estímuls positius de manera contínua amb una intenció concreta, despertar l'interès dels nens mitjançant la motivació, aconseguint que entrenin les seves habilitats socials i que facin conscient l'inconscient", detalla Cristina Gutiérrez. "El nostre propòsit és aconseguir nens emocionalment intel·ligents perquè sàpiguen gestionar les seves emocions de manera positiva i que desenvolupin les seves habilitats personals i socials per utilitzar-les ara i en el seu futur", prossegueix la Susanna. Al seu parer, els d'avui "són nens amb carències emocionals i moltes pors i limitacions. El 60% que vénen a La Granja arriben amb un no puc gegant. Per això el nostre lema és «Sí que puc, sí que pots, sí que podem»", assegura la Cristina.

Noves competències

Rafael Bisquerra, catedràtic d'orientació psicopedagògica de la Universitat de Barcelona (UB) i director del màster en intel·ligència emocional en les organitzacions al mateix centre, defineix l'educació emocional com "una innovació educativa que respon a necessitats socials no ateses en les matèries acadèmiques ordinàries. La fonamentació està en el concepte d'emoció, teories de l'emoció, la neurociència, el fluir, l'educació psicològica i per a la salut, les habilitats socials, les investigacions sobre el benestar subjectiu, etc." Per Bisquerra, l'objectiu és "desenvolupar competències emocionals".

A Mataró acaba de néixer Fita Personal, un centre format per tres educadors que, a través de la formació vivencial, ofereixen tallers a joves de 16 a 25 anys, docents i família perquè millorin en el seu autoconeixement personal i superin reptes emocionals. "Tots tenim experiència en l'educació formal i creiem que, a més dels continguts pedagògics -que són necessaris-, hem de treballar la gestió dels sentiments, les habilitats, respondre a per què vull viure o saber què m'il·lusiona", diu David Codina, tutor de batxillerat i membre de Fita, juntament amb la psicòloga Meritxell Rambla i l'economista i coach Núria Grases.

Lideratge natural

Els alumnes de segon d'ESO de l'escola Fedac Horta Santa Caterina de Siena de Barcelona han fet dos dies de colònies emocionals a La Granja. Les seves tutores, Sara Ferrer i Consol Mateos, estan gratament sorpreses pels resultats. "Durant tot el curs el que menys tenen és paciència, criden a tota hora i no escolten ningú. Tot ho volen per ara. Però aquí hem vist que són uns tallers molt vivencials i que estan traient moltes coses bones de dins seu i estan superant pors. Són bons recursos per fer servir a l'aula", conclouen. El grup és al picador de cavalls. Hi ha una euga domada de manera natural (sense càstigs ni imposicions) que fa de mirall dels sentiments de qui té al davant. Li toca a un grup de noies entrar-hi i passejar-la per un circuit agafant-la d'una corda. Una alumna, la Clara, diu que no hi entra. Fa cara de pànic i està en tensió. Té por. Cinc companyes entren i triguen una estona per coordinar-se i dirigir la situació. El cavall no avança. Una noia amb ulleres -que habitualment no és la líder del grup- acarona l'animal i el fa avançar, tot seguint-la dòcilment. Cedeix les regnes a la que sembla la líder de la colla, però en veure que l'èquid es torna a descontrolar, la noia amb ulleres torna a liderar la situació i fa tot el recorregut amb fluïdesa. L'Ivan, el monitor, fa una pregunta poderosa: "Què ha passat aquí. Com ha anat?" I ensenya als alumnes que, sense jutjar els companys, poden veure si hi ha hagut empatia, paciència o cohesió de grup. Més tard, tots animen la Clara a intentar-ho. Les amigues l'acompanyen i l'Ivan la guia. Ja més relaxada, aconsegueix acaronar l'animal i, fins i tot, portar-lo. Sí que es pot.

Després fan una rotllana. Han de dir en veu alta la millor cosa que els ha passat a la vida i la pitjor, mentre es llancen una bobina de fil. Escèptics i una mica desganats, comencen. "El millor, la família que tinc. El pitjor, per què es va inventar l'escola". "El millor, quan em van regalar la Wii. El pitjor, no tenir la Nintendo 3DS". "El pitjor, no haver conegut el meu avi". "El millor, quan va néixer la meva germana"... A mesura que apareixen reflexions profundes, les cares canvien. Ja estan més atents i connectats. Com el fil que subjecten. Conclusió de l'Ivan: "Compartir les coses bones i dolentes ens manté lligats amb la gent que ens envolta".

Tocades i enfonsades

Més experiències en grup els ensenyaran a remar a tots en la mateixa direcció. I veuen com és de necessària aquesta coordinació quan pugen a una barca i volen anar a un lloc concret. L'ordre i el treball en grup serà garantia d'èxit. Abans de dinar fan unes polseres amb els símbols del que han après durant dos dies: cohesió de grup, empatia, autoconeixement, autoestima i paciència.