Criatures 29/06/2013

Educar és ensenyar a viure

M. Jesús Comellas
2 min

Com ens atabalem quan reflexionem sobre com educar a la canalla! Què cal fer? Com? ¿I si protesten? Abans no passava! El problema rau en el fet que no acabem d'adonar-nos que la societat ha millorat, en el sentit que ja no hi ha una sola manera de fer, sinó que hi ha moltes situacions que es poden resoldre de diferents maneres perquè hi ha moltes maneres de viure, moltes interpretacions de la realitat i molts posicionaments tant polítics com socials.

Malgrat això, és clar que no tot és possible, ja que, especialment en relació amb el creixement i desenvolupament de la canalla, sempre hi ha un marc de referència que respon a les seves necessitats. Per això no té sentit el biberó fins als 7 anys o que només mengin el que volen, perquè es posa en risc la salut i la maduresa. Ara bé, a partir d'aquest marc que entre la pediatria i el professorat i altres persones del nostre voltant podem compartir i debatre, hi ha la manera d'actuar. La canalla pot protestar, és el que els és propi: "Per què? No m'agrada!". I no passa res. Perquè protestar és un dret.

Per què, doncs, ens atabala tant? I per què no som conscients que com més ens atabala més protesten? Hem d'intentar evitar perdre els papers i mostrar la serenitat i convicció pròpies de la persona adulta que sap què necessiten. Perquè aquesta imatge d'inseguretat que dóna el fet d'atabalar-se es transmet a la canalla i arriba un moment en què ja no se sap per on tirar: posem límits, quins, quan, per què? "I si m'equivoco?". Segur que amb tantes informacions i tantes opinions s'ha perdut la idea clara de què és educar i que, potser, es podria resumir en la idea d'ensenyar a viure. I en això hi tenim experiència.

Fa temps que vivim i tirem endavant una família, una llar... Esclar que tenim prou criteris per viure. I aquest és el repte. Ensenyar-los com es viu perquè aprenguin a fer-ho quan vagin creixent i no calgui estar controlant i vigilant què fan. Els criteris són pocs, i si els vivim i els mostrem acaben sent clars, i l'aprenentatge és possible. En canvi, quan volem donar tantes informacions i normes i acabem sobreprotegint, mostrem que no hi ha confiança. I amb això acabem assumint les seves responsabilitats i posem en dubte el que volem: que sàpiguen obrir-se camí.

stats