Educant per a la sostenibilitat

Trobar eines educatives per combatre el canvi climàtic, aquest és el pilar sobre el qual neix el Fòrum Metropolità d’Educació per a la Sostenibilitat, que es va estrenar el 27 de novembre. Es tracta d’una jornada organitzada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) adreçada a la comunitat educativa, però també a tots aquells actors que fan tasques de sensibilització mediambiental. Ana Romero, cap de secció de sostenibilitat i educació de l’AMB, explica com va sorgir la iniciativa: “Aconseguir revertir el canvi climàtic passa pels acords internacionals i les cimeres, però també per la coresponsabilització de la societat”.

El Fòrum forma part del Programa d’Educació per a la Sostenibilitat i del Pla de Sostenibilitat de l’AMB, vinculats per implicar la ciutadania en el coneixement dels canvis que experimentaran el territori metropolità i els seus habitants i així contribuir a crear una societat més preparada per fer front als impactes ambientals. El Fòrum vol fer un pas més enllà i convertir-se en un punt de trobada del moviment educatiu per intercanviar experiències reeixides. La valoració que fa Romero de la primera edició és altament satisfactòria: “Els més de 150 participants van puntuar per sobre de vuit el Fòrum i ens animen a repetir-lo periòdicament i fins i tot a allargar-ne la durada”. L’èxit es deu, a parer seu, a la transversalitat de la proposta: “Va ser una jornada molt útil per conèixer activitats sobre canvi climàtic a l’àrea metropolitana, però també per discutir i reflexionar sobre com hem de comunicar i explicar aquest fenomen, ja sigui en l’educació formal o en aquells equipaments que tenen una funció educativa fonamental, com biblioteques o centres cívics”.

Impuls des de l’escola

A part de les ponències d’experts en la matèria, durant aquesta trobada es van dur a terme diferents activitats en petits grups, amb infants i adults barrejats, per recollir propostes sobre quines competències i continguts curriculars cal impulsar quan s’aborda el canvi climàtic, com acostar i experimentar aquest fenomen o com arribar a un públic divers i dispers. Als centres educatius el debat sobre el canvi climàtic és present: “Aquest any, arran de la COP21, moltes escoles han fet treballs específics. Tanmateix, sabem que el personal docent disposa de poc temps i recursos per fer formació específica. El nostre programa pot ser un complement molt útil per introduir aquesta qüestió de manera pràctica i motivadora i tant a l’aula com fora”, anota Romero.

D’eines educatives n’hi ha: “Cada vegada més, sobretot a internet, es poden trobar guies, jocs i recursos per utilitzar a l’aula, però una activitat dirigida per un educador sempre resulta més empàtica, i per aquest motiu hem volgut centrar-nos en una oferta de qualitat més que a sumar nous recursos als que ja existeixen”.

Miquel Àngel Prats, director dels estudis de grau d’educació infantil a la FPCEE Blanquerna-URL, va ser un dels ponents que van parlar sobre com introduir el canvi climàtic en el procés d’aprenentatge. Està d’acord que les eines educatives existeixen: “Sí que n’hi ha. El que cal són més recursos humans, més temps i més reflexió. Abans de passar a l’acció cal pensar, prioritzar el que resulta més necessari”.

Prats considera que el canvi climàtic és motiu d’estudi: “Ho és i molt per la rabiosa actualitat, i no només per la Cimera de París, sinó també per la crisi de Volkswagen o per les nombroses escoles verdes que hi ha arreu del país”. Amb tot, lamenta que el currículum limiti les possibilitats d’aprofundir en un dels principals reptes de la humanitat: “A les escoles els fem aprendre continguts i haurien de reflexionar sobre la manca d’aigua més que estudiar les roques. Els mestres, tot i la seva implicació, van saturats de feina i estan molt pressionats per acabar els temaris del currículum, els continguts del qual són poc significatius. En canvi, cal menjar poc i pair bé”.

Motivació, clau de l’èxit

Segons el docent, la clau de volta és la motivació: “Cal que els nens s’emocionin per aprendre i els mestres per ensenyar”. En aquest sentit, subratlla la importància de descobrir el talent submergit que hi ha a les escoles, permetent que nous mètodes educatius s’integrin a les aules: “Parlem sempre d’incorporar eines, recursos, però la innovació també és treure el millor dels infants, dels mestres. Mirem què es fa a Finlàndia, però també al nostre voltant perquè les escoles que ho treballen bé no se sentin menystingudes. N’hi ha que aconsegueixen convertir els alumnes en agents de canvi que modifiquen els mals hàbits de la família”. I és que passar de les paraules als fets, de la sensibilització a l’acció és la part més complicada. “Podem fer moltes unitats didàctiques, però si no van acompanyades d’una bona conducta després no serveixen de res”, sentencia Prats, que recomana “provar petites coses que puguem incorporar en el dia a dia”.

Un dels centres referents és l’Escola El Turó de Montcada i Reixac, l’única de primària present al Fòrum i on la consciència ambiental forma part del seu ADN d’ençà que es va convertir en escola verda el 2009. “Totes les sortides les fem caminant o en bicicleta si són properes, en tren si són més lluny, i de colònies marxem tots junts en autocar”, explica Mertxe Sánchez, coordinadora d’infantil. Una d’aquestes sortides és al riu Besòs: els alumnes de cinquè i sisè hi van per informar de l’estat del riu a l’Associació Hàbitat. El centre té dos ecodelegats d’aquests cursos que supervisen el compostador de l’hort, que es nodreix de matèria orgànica, i l’eficiència energètica, controlant que s’apaguin els llums de les classes o que es tanquin bé les finestres. “Disposem, per exemple, d’una estació meteorològica per veure si fa fred o calor i abaixar la calefacció”. A més, al tercer trimestre organitzen la Setmana del Medi Ambient, en què cada curs treballa un tema i en fa després una exposició en un treball transversal. Tot plegat per evitar veure la Terra sota les urpes humanes, com la van representar en un pòster al Fòrum.