"Educació sona a ensinistrament"

"Educació sona a ensinistrament" / FOTO: CRISTINA CALDERER Zoom

Rei i senyor és una obra sobre l'autoritarisme. En Cebrià és un pastor que fa molts anys que treballa a la casa i no combrega amb l'autoritarisme del cap de família. És ell qui ajuda els fills a trobar la sortida, encara que no sigui gaire airosa, perquè els acaben fent fora de casa. Però la història acaba bé.

Què diu en Cebrià que hauries pogut dir a un fill?

Doncs aconsella a la filla que faci com fan els gats. Quan el gat es veu perseguit pels gossos, tot i que té por de l'aigua, es tira al gorg i neda fins a l'altra riba. I és que, de vegades, cal adoptar solucions dràstiques per resoldre el que realment et preocupa. No serveix de res tancar-se en un mateix i plorar. Cal ser valent. I en un moment com aquest és un molt bon consell per als joves. Ara ells han de buscar noves formes de treball, noves maneres de viure, establir noves prioritats en tot.

El teus fills es porten divuit anys. ¿Els has educat de manera gaire diferent?

Són de dues mares diferents i l'educació es fa en parella. Per força la seva educació ha estat diferent. Però aquesta paraula, educació , no em fa gaire el pes. M'agrada ensinistrar gossos i trobo que el concepte d'educació sona a ensinistrament. El dirigisme no m'ha semblat mai correcte. No m'agrada que educar pugui implicar també deformar.

Aleshores, com cal educar els fills?

Més que educar, del que es tracta és d'estar a l'aguait. Quan veus que un fill va per un camí perillós, li has de saber explicar en què consisteix el perill. De fet, l'únic que cal fer amb els fills és vigilar que no prenguin mal.

Dit així, sembla senzill.

No em considero un pare extraordinari però sí que tinc dos fills extraordinaris. Com han sortit així? No m'ho preguntis, perquè no hi ha fórmules. És una mica de loteria. Cap dels dos no ha estat mai gaire estudiós, però l'un es guanya bé la vida i l'altre, finalment, ja ha trobat una cosa que li agrada molt, que és el millor que et pot passar a la vida.

Rei i senyor t'ha fet recordar el teu pare?

A casa, com corresponia a l'època, hi havia autoritarisme. No era tan marcat com el que representa el personatge que fa el Lluís Soler, però sí que el pare era fill de la mateixa manera d'entendre les coses. I trobo que una de les pitjors coses dels humans és el fonamentalisme. És allò del sostenella y no enmendalla . Una cosa és que hi hagi un ordre i una altra voler fer passar el fill pel forat, ho vulgui o no.

Ja ho entenc.

I quan tu creus que hi has pensat bé, que estàs lliure d'aquesta influència autoritària, t'adones que hi ha moments en què acabes fent segons l'educació que tu has rebut.

Què has fet, que t'hagi anat bé?

He procurat explicar als fills els problemes que s'aniran trobant. Quan tenien deu anys ja els avisava que un dia entrarien en allò de l' edat del pavo . I quan hi arribaven, jo els deia: "Què? Recordes que t'ho avisava?" Quan els dius això queden molt parats, els fa reflexionar. Com és que tu ho sabies? Això els sobta molt.

Què és l'adolescència?

És un remenament que comença sent hormonal i acaba sent mental. Tot es complica. Ara, si tu t'has relacionat bé amb el nen fins als dotze anys, si hi ha confiança i estimació, un cop passa el remenament reapareix el que ja hi era.

Algun consell?

Cada situació és diferent. Cal anar fent però les improvisacions surten cares. Si fas malament el primer pas, el segon i el tercer estaran equivocats. Si vols un consell, digues: "Parlem-ne demà". En cas de conflicte, deixeu passar un dia abans de parlar-ne. Moltes tensions desapareixen deixant refredar les coses.