Edith Piaf

Edith Piaf va morir quan tenia quaranta-vuit anys i diuen que semblava una dona vella. Havia conegut l'èxit, la popularitat i el reconeixement dels entesos d'arreu del món, però tot plegat no va ser suficient per fer-li superar i oblidar una infància traumàtica, probablement una de les més desgraciades que hem repassat en aquesta secció del Criatures .

Comencem pel començament, perquè la seva arribada al món ja feia intuir la vida que li esperava. Va néixer el 19 de desembre del 1915 a París. El seu pare era l'acròbata de circ Louis Alphonse Gassion, nascut a la regió francesa de Normandia, i la seva mare la cantant rodamón Annetta Maillard, d'origen italobereber. Quan ella es va posar de part, el pare de la criatura es va emborratxar literalment de tanta alegria i va deixar la partera sola. La dona va sortir al carrer i va provar d'arribar a l'hospital, però no ho va aconseguir. La petita Edith Giovanna Gassion va néixer al carrer Belleville, a sota d'un fanal, davant del número 72. Com que ni el pare ni la mare tenien recursos ni es veien amb cor de cuidar el nadó, la criatura va ser confiada a la seva àvia materna, Aïxa, que tenia costums força curiosos, com ara donar-li vi a la nena perquè "eliminava els microbis".

Al cap d'uns anys, no és segur si per decisió pròpia o perquè l'hi van reclamar, l'àvia cedeix la nena al seu pare, el Louis Alphonse, just en el moment en què l'home està a punt d'anar-se'n al front de la Primera Guerra Mundial. El Louis Alphonse, per tant, es veu obligat a deixar l'Edith amb la seva mare, propietària d'una casa de prostitució a Bernay, a Normandia.

Quan s'acaba la guerra el pare de l'Edith torna del front i s'emporta la nena amb ell a viure en petits circs itinerants. Ella passa de ser criada per les prostitutes a créixer envoltada d'artistes ambulants. En aquell moment ja és prou evident que la nena ha heretat el talent per cantar de la seva mare. Sovint es veu obligada a fer-ho al carrer, per recollir alguns diners i ajudar el seu pare, que té una salut delicada. Canta La marsellesa , l'única cançó que se sap.

És en aquella època que coneix la Simone, la seva mitja germana per part de pare, i les dues nenes decideixen actuar juntes. L'Edith, però, havia descobert que podia sobreviure sense l'ajuda de ningú i guanyar-se la vida amb la seva veu.

Quan tenia només catorze anys l'Edith va deixar el seu pare i la seva germana i es va instal·lar a l'Hotel Clermont, al barri de Montmartre. Poc després es va enamorar del noi dels encàrrecs del barri, que la va deixar embarassada. És el final sobtat d'una infància plena de sofriments.

La nena que va néixer d'aquella relació adolescent, la Marcelle, va morir de meningitis quan tenia dos anys. La mateixa Edith havia patit la malaltia quan era petita i vivia amb la seva àvia materna, fins al punt que va perdre temporalment la visió. La pèrdua de la filla va ser un trauma que mai no va poder superar del tot. La seva vida, plena d'excessos, es podria dir que va ser la conseqüència lògica d'una infantesa terrible i marcada per episodis difícils d'oblidar.