ESTIMATS REIS D’ORIENT

El món educatiu està immers en un procés de canvi: cada vegada hi ha més escoles que aposten per una educació més activa i vivencial, en la qual els nins i les nines són els protagonistes dels seus aprenentatges i de la seva educació. Actualment hi ha un gran debat sobre com hauria de ser l’escola del segle XXI, però un pic més els usuaris no hi participen de manera directa.

Al nostre centre arriben infants de totes les edats i per motius molt diversos, i això fa que vegem una realitat que no sempre surt a la llum. Per tot això, hem volgut aprofitar que, ara que arriba Nadal -un moment ple de diversió i il·lusió, i fantàstic per somiar en el que ens agradaria-, els nins i mestres puguin escriure una carta als Reis Mags per demanar l’escola que imaginen i volen. Les respostes sorprenen, però totes tenen en comú que volen un canvi i una escola on aprendre sigui divertit.

Jan, 5 anys. Vull una escola on pugui triar què vull menjar al menjador. On tingui més temps per jugar. Que treguin fora els nins que diuen mentides. Poder fer més manualitats. Tenir més responsabilitats com ser l’encarregat del menjador, dels llibres, de posar l’aigua als de p-3, cantar el menú del dinar...

Sira, 5 anys. Quan estic al menjador vull poder sortir per anar a fer pipí i caca, que la mestra cridi menys i tenir un pati tot d’arena.

Pau, 8 anys. M’agradaria que aprendre fos divertit. Una escola amb piscina i amb una sala de jocs per compartir amb els amics.

Jaume, 5 anys. Una escola amb una cuina per a infants. Una escola on puguem jugar molt i on els nins no siguin dolents.

Iker, 7 anys. Que els professors siguin amables.

Nico, 8 anys. Vull una escola amb molta decoració, amb molts colors, un camp de futbol amb porteries, un camp d’atletisme i un de bàsquet i que es facin moltes activitats al matí. Vull que la classe tingui molt de lloc per a molts d’infants. Que sigui neta, brillant, amb molts llibres per llegir. I vull un professor que ens expliqui moltes coses i que sigui divertit.

Eloy, 8 anys. Que els companys no siguin dolents, que els professors no s’enfadin amb els nins que no escolten, que alguns nins no es facin mal al pati.

Miguel, 10 anys. Que tots els nins juguin al mateix pati i que no ens separin, que no hi hagi exàmens i que hi hagi més d’una pista de vòlei per jugar.

Àngels. Tutora d’Educació Infantil. Una escola on no existeixin les classes per nivells, ni els horaris d’assignatures, ni els exàmens; on el principal objectiu fos que l’infant vingués content i amb ganes d’aprendre coses noves. També m’agradaria que els infants poguessin anar al pati quan volguessin i sobretot que es respectassin els ritmes d’aprenentatge de cada un.

Carmen. Pedagoga terapèutica. Unes lleis d’educació adaptades a la societat d’avui que respectin el desenvolupament de cada infant tal com és. Fora horaris, currículums antics i objectius per cursos. Educació per la vida i adaptada a les possibilitats de cadascú amb un currículum flexible i uns objectius adaptats i que tinguin en compte els interessos dels infants.

Francesc. Mestre d’Educació Primària. La nova escola hauria de fer que tots els infants desenvolupassin les capacitats particulars sense que ningú quedàs exclòs; NO al fracàs escolar... També hauria de partir de les necessitats reals dels infants, incorporant els avanços fets en neurociència, psicologia... Per fer aquests canvis i altres, la universitat hauria de canviar completament la manera de formar els educadors (actualment està més endarrerida que la mateixa escola) i donar suport a les escoles que volen canviar.

Antònia. Professora d’institut. Tenim una escola massa limitada pels currículums que ens vénen donats. A l’escola, entre altres aspectes, hi manca una educació que tingui més present l’estat emocional de l’estudiant. Un aprenentatge en què l’alumne tingui un paper molt més actiu i un ventall metodològic i curricular molt més diversificat per poder atendre la varietat que hi ha als centres educatius.

Colaua. Mestra d’Educació Primària. M’agradaria que l’escola fos un espai obert a tots els infants i exempt de discriminacions. Un lloc on tots poguessin ser protagonistes de l’aprenentatge, iniciat des dels seus entusiasmes i il·lusions. Per això, hauria de ser un centre ple de recursos, estratègies i metodologies que donassin cabuda i resposta a tots els estils d’aprenentatge que hi ha en realitat.

Volem acabar citant Francesco Tonucci (Fano, 1940), també conegut amb el pseudònim Frato ; és un pensador, psicopedagog i dibuixant italià. Tonucci afirma que l’escola que ell imagina és una escola que escolta, diversa, oberta a qualsevol llenguatge, rica en estímuls, creativa, cooperativa, científica i democràtica.