Dormir panxa enlaire

Sembla que tradicionalment la majoria dels nadons havien dormit panxa enlaire, o almenys així dormen tots els que he vist en quadres i dibuixos antics. 

A mitjans del segle XX, durant més de quatre dècades, molts experts, sobretot als Estats Units, van recomanar que els nadons dormissin de bocaterrosa. No el primer, però sí potser el més influenciador, va ser el Dr. Spock, autor del llibre per a pares més venut de la història, publicat en castellà amb el títol Tu hijo . En l'edició del 1956 encara recomanava posar els nens a dormir de panxa enlaire, però a partir d'aleshores va recomanar que ho fessin de bocaterrosa. El motiu explícit d'aquesta recomanació era evitar que el nen s'ofegués amb el seu propi vòmit. Altres motius secundaris eren evitar que s'aplanés el cap i ajudar a fer que el nen dormís més hores (això sembla que és veritat: dormen més, probablement per l'alentiment de la seva freqüència cardíaca i respiratòria).

Sembla lògic que, si està panxa enlaire, el vòmit li pot anar cap el pulmó i ofegar-lo, mentre que si està de cap per avall el vòmit sortirà fora sense causar cap problema. Sembla tan lògic que ningú es va molestar a fer un estudi científic abans de llançar la recomanació. Als anys seixanta van aparèixer els primers estudis que mostraven que la mort sobtada del lactant és més freqüent quan el nen dorm de bocaterrosa. Era tan inaudit que els mateixos autors sembla que no s'ho creien. Es van limitar a dir que potser dormir cap per avall no protegeix contra la mort sobtada. Més tard, el 1985, es va assenyalar que la mort sobtada del lactant era molt estranya a Hong Kong (com en altres països asiàtics), i es va atribuir directament a la diferència en la posició per dormir.

El 1987 Holanda va fer una campanya nacional que recomanava que els nens dormissin panxa enlaire; el seu èxit va produir campanyes semblants a la Gran Bretanya i Austràlia el 1991. I els americans van trigar uns anys més a reconèixer l'error. Avui hi ha desenes d'estudis, i tots coincideixen: allà on s'ha fet una campanya per posar els nadons panxa enlaire, la mort sobtada s'ha reduït a la meitat o a la tercera part. Es calcula que desenes, potser centenars de milers d'infants van morir per aquell consell erroni. Un terrible recordatori del perill de donar consells sense tenir proves. Durant uns anys, alguns van recomanar "cap amunt o de costat"; avui se sap amb certesa que "de costat" tampoc no és bo. Posi el nen a dormir panxa enlaire, sense cap dubte, fins que faci l'any. "I si el meu fill es gira?" Aleshores no es preocupi. Si és prou gran per girar-se sol, vol dir que ja no cal tornar-lo a girar.