M. JESÚS COMELLAS

Divertit, interessant o necessari?

Divertit, interessant  O necessari? Zoom

"Vols participar-hi?, ja veuràs que serà molt divertit". La resposta inicial de les criatures és ben lògica si el missatge és el de la diversió. És curiós que hi hagi la preocupació, tant en el marc familiar com en l'escolar, de buscar que el que es proposa sigui divertit. Aquesta paraula està en el vocabulari actiu de tots plegats i evidentment també de la canalla. ¿Llavors per què sorprèn que, quan arriben a l'adolescència, tingui tanta força aquesta idea, tot i que el seu concepte de diversió no coincideixi amb el de les persones adultes? Segur que heu sentit i pronunciat sovint: "Això ho trobeu divertit?"

Possiblement aquesta actitud adulta de vendre-ho tot com a diversió respon a la necessitat de convèncer les criatures perquè facin alguna activitat, vagin a algun lloc o senzillament facin el que cal fer, per raons d'edat. Per què no hi ha arguments més clars que el de la diversió? ¿No deu ser que és una manera de voler convèncer, motivada per la por a la negativa infantil? És quan cal afegir a la demanda la paraula màgica: "Ja veuràs que serà divertit!" Certament, el primer dia, per la novetat, moltes situacions tindran un cert atractiu, i fins i tot poden tenir una petita dosi de diversió, però, amb una certa perspectiva, cal veure que hi ha rutines i situacions que perdran el factor sorpresa i, per tant, no seran divertides.

Altres situacions no es poden plantejar en clau de diversió sinó d'interès. Tant a l'escola com a casa hi ha moltes situacions que, si es proposen des de l'interès i de manera interessant, han de poder tenir una resposta infantil positiva i la dedicació necessària per fer-la, no fos cas que deixéssim fora de lloc anar a un museu, llegir poesia, escoltar música de diferents estils o activitats culturals que tenen molt interès però poden no ser especialment divertides. També és cert que, potser, les criatures, de moment, no ho veuran tan interessant, però serà, evidentment, l'actitud adulta la que els hi farà descobrir. I no els arguments que es puguin donar.

Finalment, hi ha situacions que no cal plantejar-les en clau de diversió sinó de necessitat, i, per tant, cal fer-les sense patir-les . Això sí, cal no fer una llista gaire gran d'aquestes situacions necessàries . Créixer no sempre és senyal de diversió, fet que no vol dir que no sigui interessant i, evidentment, necessari.