Dissenyada per incloure

A la novel·la Comèdia infantil, de Henning Mankell, el seu protagonista, Nelio, líder d'una colla de nens de carrer amb històries difícils, exclama: "El món no està dissenyat per als nens de carrer que pensen a poc a poc". En rellegir-la, pensava en la Plataforma per a l'Escola Inclusiva que aquests dies ha hagut d'obligar el Parlament a definir-se sobre si l'escola de tots ha de seguir sent per a tothom. Resulta que, amb el silenci còmplice del departament d'Educació, en l'última dècada, a poc a poc, l'escola ha anat deixant de ser inclusiva, i els nois i noies amb lògiques intel·lectuals diferents, discapacitats o simplement amb vides diferents, ja no hi caben. Anem cap a una escola que ja no està dissenyada per a tothom i cal ampliar les institucions especials per atendre els que considerem especials. Només ens faltava que, en sortir les dades per la rivalitat que facilita periòdicament l'informe PISA, la consellera declarés que els baixos resultats són perquè a les nostres aules hi ha massa gent estranya.

Pas a pas, estem tornant al passat. Crisis i retallades no són altra cosa que coartades per liquidar criteris bàsics i certs. Per exemple, que l'excel·lència també és possible en una escola pensada i organitzada per a la diversitat. O, també, que no és acceptable un sistema educatiu que nega als alumnes diferents la possibilitat de compartir normalitzadament una bona part del seu procés evolutiu i d'aprenentatge.

A escola, com tots

Però ja no mesurem si tots i totes arriben al final escolar, al mig de la seva adolescència, coneixent les seves capacitats i sentint-se bé amb les normalitats singulars que conformen la seva persona. Ara tan sols importa conèixer quants saben calcular com els coreans. L'excel·lència tan sols és acadèmica, és un procés d'adquisició de coneixements on qui processa la realitat d'una manera diferent representa una rèmora.

Tanmateix, si escoltessin la veu d'algun un noi singular, podrien sentir aquesta frase de Josep M. Jarque, un lluitador de l'escola que està pensada per incloure: "Un dia aniré a escola com tots, els mestres m'ajudaran en lloc d'atendre'm i la inclusió raurà en els llibres d'història". Una escola on podríem escoltar qualsevol alumne assegurant: "El més divertit és que et posen nota no pel que tu saps sinó per allò que has aconseguit que el col·lega aprengui".