23/07/2016

Disculpem-nos amb naturalitat

2 min

A vegades costa trobar el punt just en les disculpes. Aquests dies he viscut tres situacions que en requerien i cap de les tres ha sigut del tot encertada. En el primer cas, s’han passat de mida per excés. Una persona em va demanar disculpes com si hagués comès una errada imperdonable per haver oblidat una qüestió poc transcendent. No calien unes disculpes tan compungides. Amb un “disculpa, me’n vaig oblidar” n’hi hauria hagut prou.

En el segon cas, han arribat a deshora, desvirtuades i desproveïdes del seu poder reparador. No havia rebut un pagament dins del termini establert per contracte i he preguntat als responsables si hi havia hagut alguna anomalia. En comptes de disculpar-se pel retard, m’han explicat un sopar de duro per justificar l’incompliment i demorar-lo uns dies més. Fa pensar que potser segueixen l’estratègia de “qui no plora, no mama”. Em resulten bastant desagradables, aquestes situacions. Estàs exercint un dret contractual, però tens la sensació d’estar pidolant o implorant un favor. I pot semblar que només mires la pela. Amb tot, he procurat mantenir-me en una actitud assertiva inapel·lable i, tot d’una, han canviat de postura. Han admès l’errada, s’han disculpat per la demora i m’han fet la transferència al moment. Rectificar és de savis i al final han rectificat. La llàstima és que hagin trigat tant a fer-ho.

El darrer cas té a veure amb un error de comunicació en l’anul·lació d’un esdeveniment. Els responsables s’han justificat, més que no pas disculpat. I la justificació, a banda de no sostenir-se, fa que et quedis amb la sensació que no admeten l’error i que la disculpa no soni prou veraç.

Els errors es fan més grans quan pretenem amagar-los. N’hi ha que pensen que admetre un error suposa servir en safata als altres l’oportunitat de difamar-los. I que demanar disculpes els denigra i els deixa en inferioritat. Això no ha de ser així necessàriament si aprenem a disculpar-nos amb naturalitat i senzillesa. Reconeguem i ensenyem a la canalla que els errors són naturals, i que admetre’ls i demanar disculpes, també.

stats