El pare que et va matricular

Dinar de colla

Són els de la taula del costat, la que porta reservada fa més d’una hora. Els has detectat tot just entrar al restaurant. Han col·lapsat el rebedor de la gentada que són. Els homes són ben variats, n’hi ha un parell de granadets, calbs i amb ulleres de disseny. També n’hi ha un de musculós amb pinta de monitor de gimnàs i un d’escanyolit amb cara de mala llet. Elles també són variades. N’hi ha una d’enjoiada amb pinta d’anar a missa de diumenge, una altra jove i rossa amb faccions lleugerament eslaves i una sense parella que costa d’entendre quan parla perquè porta uns llavis nous que no l’afavoreixen gens.

El que no admet cap tipus de dubte és la raó que, malgrat ser tan diferents, hagin decidit anar a dinar plegats. La porten adossada al seu costat mentre demanen la taula reservada al maître. I és que són l’exemplar típic i característic de colla d’escola. Es nota perquè tots tenen els nens de la mateixa edat. Bé, potser hi ha un parell de marrecs de regal, asseguts en trones improvisades endrapant fruita triturada. Però no deixen de ser actors secundaris. Els autèntics protagonistes de la trobada són els primogènits, els companys de classe del mateix col·legi. Es nota en la complicitat que es regalen entre ells, les bromes privades i els malnoms. Ells són els instigadors que una colla tan variada d’adults quedin cada cap de setmana per fer excursions, vinets o calçotades. El més curiós del cas és que si els observes una estona t’adones que segueixen els mateixos paràmetres dels seus pares. N’hi un que és capdavanter. És el que ha triat el restaurant i el que demana el vi que es beuran els adults (el pare) i el que crida més i fa evident que no sap passar desapercebut (el fill).

Hi ha una diferència generacional també. Els petits s’asseuen barrejats, grans amb petits, nens amb nenes. Són un batibull deliciós de gèneres i edats. Els adults, en canvi, no. De fet, hi ha una dona despistada que sense pensar-s’ho gaire s’ha assegut entre els homes. De manera immediata, algú dels mascles, probablement la seva parella, li ha dit que es canviï de seient perquè ells puguin “parlar de les seves coses”. Ella ha fet un posat sorprès i ha mirat al seu voltant buscant una mirada còmplice. No ha trobat res. S’aixeca derrotada i se’n va a l’espai assignat. El proper dia que quedin per dinar dirà que té la regla i es quedarà a casa.