En família

Dieta per a la diarrea

Quan jo era petit, a casa mai no faltava el Sulfatalidin. Molt més tard vaig saber que es tractava d’un antibiòtic, una sulfamida. En aquells temps eren, simplement, “les pastilles per a la diarrea”. A la primera caca una mica líquida em donaven una pastilla de Sulfatalidin, igual que mitja aspirina si tenia febre.

D’altres antibiòtics han estat de moda fins fa poc per al tractament de la diarrea. De vegades els receptava un metge, sovint la gent els prenia pel seu compte. Però la diarrea no s’ha de tractar amb antibiòtics (excepte en casos molt rars, en què s’haurà fet primer un cultiu de la femta). Sospito que els metges, assabentats que els antibiòtics són inútils i perillosos per a la diarrea, es van creure en la necessitat de recomanar alguna cosa a canvi. En aquelles atapeïdes consultes de la Seguretat Social calia donar una recepta. Dir “no cal fer res, això passarà sol” podia provocar queixes i baralles. Probablement per això es va fer tan popular al nostre país la “dieta astringent”, un terme sense traducció a l’anglès o al francès. Ja saben, “aigua d’arròs, arròs bullit, pastanaga bullida, pollastre a la planxa, poma, plàtan...”, amb diverses variants (de vegades la poma ha d’estar pelada; d’altres, el plàtan ha de ser molt madur; sovint hi ha una progressió: el primer dia no es menja res, el segon només arròs...).

Ja fa dècades que l’OMS, l’Unicef, l’Acadèmia Americana de Pediatria i més tard fins i tot l’Associació Espanyola de Pediatria recomanen dieta normal en cas de diarrea:

-La lactància materna no s’interromp en cap moment. La llet materna és ideal per al tractament de la diarrea.

-La lactància artificial continua amb la mateixa llet i amb els biberons preparats de la mateixa manera (no més diluïts del normal, i no amb aigua d’arròs).

-Si la diarrea és de veritat (i no simplement un parell de caques una mica toves), s’ofereix després de la llet una solució de rehidratació oral (en trobarà a la farmàcia). Si la diarrea és greu, aquesta solució és urgent: comenci a donar-l’hi abans d’anar al metge, doni-l’hi mentre va cap a urgències o mentre és a la sala d’espera, doni-l’hi encara que vomiti.

-El nen que ja menja altres aliments continuarà menjant els mateixos aliments. Els que més li agradin, perquè probablement tindrà mal de panxa i no gaire gana. Pot menjar macarrons, llenties o mandarina, estofat o lluç a la romana, llet o pa, és indiferent. Menjar poc empitjora i allarga la diarrea.

Per cert, el mite de la “dieta astringent” ha donat lloc al mite oposat, que també hem de desmentir: l’arròs, la poma o el plàtan no restrenyen.