Criatures 23/03/2013

Dia de dol per als professionals

Per molt que formi part de la feina i que en puguin haver vist alguns casos, els professionals també viuen amb gran tristesa el naixement d'un nadó mort

M. Espar
3 min
Dia de dol per  als professionals

Rosa Santos, llevadora de l'Hospital de Sant Pau, recorda el dia en què un obstetre la va renyar perquè, mentre embolcallava un nadó mort a la sala de parts, se li van escapar les llàgrimes. Va ser fa molts anys, quan ella començava a estrenar-se en la seva feina. "Abans se sedava la mare i s'evitava el tema per evitar el procés de dol. Tampoc sabíem com acompanyar els pares", explica Lluïsa Vilardell, infermera del servei maternoinfantil de l'Hospital Santa Caterina a Salt. Ella i Santi Bosch, ginecòleg del mateix centre, van ser pioners a elaborar, l'any 2006, una Guia d'acompanyament a l'avortament i la mort perinatal . Per als professionals, asseguren, "és molt important tenir una formació en dol, que inclogui passar i revisar els propis dols, així com tenir una guia que els indiqui què és millor dir o quan és millor callar i els ajudi a no tenir por a afrontar aquestes situacions".

I és que els professionals també passen el dol i cada dia són més els que ho fan obertament i amb tota la cura del món per acompanyar els pares. Però encara són moltes les queixes de mares i pares per un tracte fred o més d'una frase inadequada que, amb el pas dels anys, la majoria poden perdonar, però no esborrar. Maria Àngels Claramunt, coautora de dos llibres sobre el tema, La cuna vacía (La Esfera de los Libros) i Las voces olvidadas (Ed. Ob Stare), assegura que "l'acompanyament i el tracte que reben els pares del personal sanitari és determinant, perquè deixa una empremta inesborrable i mai s'hauria d'afegir més dolor al que representa la pèrdua en si". Tot i així, afegeix que "encara massa vegades l'allunyament emocional, els comentaris desafortunats, les ganes d'acabar com més aviat millor, la falta d'empatia, de preparació, de reflexió i d'anàlisi de les pràctiques habituals i rutinàries compliquen el dol i retraumatitzen".

Les associacions Umamanita i El Parto es Nuestro també han elaborat una Guia per a l'atenció a la mort perinatal i neonatal , en la qual han participat professionals i afectats. Després d'escoltar moltes famílies, una de les seves coautores, Jillian Cassidy, cofundadora d'Umamanita, insisteix en la importància que a cada hospital hi hagi una figura que coordini en aquests casos els diferents especialistes implicats, com infermeres, llevadores, obstetres i pediatres, així com més suport entre equips i més cursos de formació.

Recursos en el dol

Un estudi elaborat per l'equip d'infermeria de la unitat maternoinfantil de l'Hospital de Montilla, a Còrdova, conclou que "els professionals no saben com comportar-se, ni com acompanyar i cuidar una dona i la seva parella quan hi ha hagut una pèrdua perinatal". Pena, inseguretat, ansietat, ressentiment, culpa, ràbia, sensació de fracàs i impotència són els sentiments que van expressar els entrevistats en aquesta recerca.

"A les facultats s'hauria d'ensenyar que el control de l'embaràs no és només que arribi a terme, sinó també el seu acompanyament emocional", afegeix el ginecòleg Santi Bosch. Els dos professionals del Santa Catarina han viatjat molt per Catalunya i Espanya en els últims anys per impartir cursos de formació en diversos centres. Quin tipus de professional hi acudeix? "Llevadores i infermeres, dones majoritàriament", accepta Bosch, tot i que es mostra molt content perquè a l'últim que van fer hi van venir set homes. A la Primera jornada 'online' d'actualització en mort perinatal i neonatal , celebrada a principis de març, s'hi van inscriure 148 professionals. Més del 60% eren llevadores. La resta, psicòlogues, infermeres, mares. Només sis eren homes, pediatres i neonatòlegs.

stats