TRINITAT GILBERT

D'excursió

Camina que caminaràs. És el que han de fer les criatures que volen fer excursions pel país. Sembla fàcil, i ho és, sobretot si es tenen en compte alguns consells preparatoris. Si no, el que pot passar és que després de 5 minuts de caminar, l'excursió s'hagi acabat. Joan Raventós, president de l'AE Talaia (www.aetalaia.cat), recorda una família que va conèixer al refugi d'Ulldeter. Volien fer el Bastiments, una excursió amb un paisatge àrid, dur, amb molt desnivell. En resum, poc atractiva per a infants. Els va veure que sortien, però al cap d'un moment, mentre els pares caminaven, els petits estaven distrets en un rierol mirant unes granotes. No se'n volien moure, perquè amb allò ja en tenien prou. Per evitar reproduir situacions com aquesta, hi ha uns passos a seguir que poden garantir l'èxit d'una sortida.

1) Anar-hi en grup

Sortir amb altres famílies i altres criatures és un aliat contra el temut m'avorreixo . "A l'hora de compartir les experiències, als nens els emociona més fer-ho amb altres companys", diu Joan Raventós, excursionista del Grup de Muntanya en Família de l'AE Talaia. Els infants tenen una altra manera d'observar la natura, els agrada fixar-se en els detalls, per exemple. Per això, si hi van amb altres amics, ho compartiran, mentre que si només van amb els adults, entren en una altra dinàmica, que "no sempre els engresca".

2) Buscar al·licients

Durant l'excursió, cal buscar al·licients que els animin a tirar endavant. "Si l'excursió passa per una cova, per una roca que fa una forma estranya, per una font per on podrem omplir les cantimplores, els hi has d'anar dient, perquè així els nens s'imposen petits reptes", explica Raventós. Pot ser que l'excursió tingui un altre objectiu final, però a curt termini les criatures hi han d'anar trobant al·licients. Proposar-los reptes continus implica una preparació prèvia de l'excursió. Com més preparada estigui l'excursió, millor.

3) Ritme adequat

Les excursions amb criatures tenen un altre ritme. Als infants els agrada aturar-se i observar, i està bé que ho facin. Així que potser es poden planificar rutes més curtes, de temps i de distàncies, per anar tots a l'una. Aquest consell és bàsic sobretot quan les criatures tenen entre 2 i 4 anys, un temps en què s'està molt condicionat pel seu ritme. A partir dels 5 anys, ja es poden anar provant travessies més llargues, i també modalitats diferents (excursions amb raquetes sobre la neu, per exemple). Mentre tenen mesos i fins als 2 anys, la motxilla d'excursions és el recurs perfecte per portar la criatura a l'esquena, ben còmoda.

4) Evolucionar

La canalla ha de fer la seva pròpia evolució excursionista. És a dir, no es pot pretendre fer l'Aneto o la pica d'Estats si abans no s'han fet moltes altres excursions. Tampoc no cal preparar dossiers preparatoris de 40 pàgines abans de fer l'excursió. El millor és pensar en objectius petits. "Si en una excursió han après a diferenciar un romaní d'una farigola, ja n'hi ha prou", diu Joan Raventós.

5) Responsabilitat

Cal repartir responsabilitats. En una excursió es pot donar als infants la responsabilitat de portar el gos una estona, per exemple, o la de portar el mapa a la seva motxilla o la d'omplir les cantimplores a les fonts. Ho explica la Fundació Catalana de l'Esplai, a les guies Explorar Catalunya , en què ofereixen 60 excursions per a infants de 3 a 8 anys.

6) Fer memòria

"Parlar-ne i recordar-la", aconsella la Fundació Catalana de l'Esplai. Està bé parlar sobre el que s'ha vist, el que s'ha descobert. "Busquem, a posteriori, estones per mirar les fotos, recordar les anècdotes, explicar-les a la resta de la família o als amics".

7) No deixar-se res

Per acabar, i per evitar possibles ensurts, la guia recorda que cal "portar al cotxe una bossa de recursos", és a dir, "joguines, farmaciola, aigua, bosses per al mareig, paper higiènic, roba de recanvi i alguna manta".e