D'excursió. Alguns consells

Cal adaptar-la a l'edat dels infants. Amb els més petits és ideal fer una caminada curta, però plena d'experiències: anar a un riu, per exemple, i poder jugar amb l'aigua i el fang, observar capgrossos, larves i nimfes, tirar-hi còdols... Amb les criatures més grans i entrenades pot ser molt més motivador fer un cim, contemplar les vistes, experimentar les alçades.

El vincle es treballa abans de l'excursió: la preparació de la intendència, la ruta, el material... implica poder delegar tasques als fills per promoure qualitats com el sentit de la responsabilitat i la capacitat de previsió i organització. Quan les criatures veuen que els deleguem responsabilitats, perceben que confiem en ells, i això carrega la seva autoestima.

Les excursions a la natura, sobretot en indrets desconeguts, també promouen el desenvolupament del sentit de l'orientació i la capacitat d'afrontar el risc. Es posen en marxa valors com la paciència, la companyonia i l'ajuda mútua per assolir un objectiu. També potencien el respecte i la cura per la natura (i aquí no hi ha sermons paterno-filials que valguin, sinó fets i exemples dels pares).

Xavier Oñate, psicòleg (www.xavieronate.com)