Fora de classe

Deures pendents

Periòdicament surt el debat sobre si els nostres alumnes/fills tenen massa deures per fer a casa i si això realment comporta una millora acadèmica. Els estudis indiquen que als països on se’n posen pocs els resultats són millors que on se’n posen molts. Personalment no sóc d’inflar-los a deures. Quan ho faig és perquè no ens tornem a veure fins al cap d’uns quants dies, mai per l’endemà. Si els meus alumnes aprofitessin prou les hores de classe no caldria fer res més, però per diverses raons no és així. O sigui que no queda més remei que avançar des de casa.

Penso que les sis hores de classe que fan de dilluns a divendres són massa i les aprofiten poc per saturació i cansament, tot i que reconec que les tardes que es feien abans eren molt pitjors. Sóc dels que voldria menys burocràcia i més hores per preparar-nos les classes. La reforma educativa que ens caldria per millorar de veritat sembla gairebé impossible d’aplicar en aquest país, perquè suposaria redissenyar els horaris laborals, i aquí això mai ha sigut una prioritat.

A pares i fills ens ha tocat adaptar-nos sempre a les conveniències del sistema econòmic, i la resta han sigut pedaços i negocis en paral·lel que se n’han aprofitat. La majoria dels alumnes que no fan mai els deures és perquè es passen la tarda sols a casa o al carrer. Fora del centre ningú els controla, ningú els esperona perquè siguin bons estudiants. No he avaluat cap alumne que amb els pares compromesos no hagi assolit, dintre de les seves possibilitats, el graduat escolar.

Estic segur que amb uns horaris racionals coordinats amb les feines dels pares, i els pares fent costat als fills, el fracàs escolar seria mínim. Professors i pares, junts, tenen molta força. Però em trobo amb molts casos en què l’alumne no disposa d’aquesta figura de suport. Alguns pares ni tan sols es presenten a les entrevistes amb els tutors, a vegades per incompatibilitat amb la feina, d’altres perquè simplement són uns impresentables. Els que no fan mai els deures els castiguem a venir els dimecres a la tarda. Alguns vénen encantats perquè estaran més acompanyats i els professors els collem perquè es posin les piles. Els deures, molts o pocs, s’han de fer, i els hem de fer tots en la part que ens correspon. Des de l’alumne fins al polític.