Deures i beateria

Llegeixo que la Ceapa es planteja traslladar a Espanya l'ocurrència de la "quinzena sense deures" promoguda per una associació similar francesa. Ho faig sense sorpresa perquè si la història de la pedagogia ens ensenya alguna cosa és que no hi ha idea prou absurda que no tingui bona acollida, especialment si està envoltada d'una aurèola de beateria moral.

Els arguments dels pares francesos són de tres tipus. El primer és que els nens passen massa hores a classe sense entendre res i no els podem castigar obligant-los a portar la seva perplexitat a casa i alterar així la vida familiar amb els seus deures "cronòfags". El segon és que "com tothom sap" els deures són un factor essencial d'increment de les desigualtats. El tercer és que ningú n'ha demostrat mai l'eficàcia pedagògica.

Deixant de banda que els factors essencials d'increment de desigualtats són la natura i l'ambient cultural de la família, se m'acut pensar que els pares per ser coherents haurien de demanar també la supressió de totes les activitats extraescolars. No ho faran, malgrat que l'existència d'una xarxa cada vegada més àmplia d'institucions que ofereixen, sense cap control de qualitat, classes de recuperació i ampliació de coneixements (en idiomes, per exemple), mostra que el debat entre ensenyament privat i públic està desfasat. Porti vostè el fill on el porti, acabarà pagant alguna activitat extraescolar. Pel bé del debat pedagògic mateix, hauríem de diferenciar clarament entre dos tipus de centres: els que es proposen com a objectiu central fer feliços els nens i els que saben el que volen.