AURI GARCIA MORERA

Descobrir els drets humans

Visita a una exposició per conèixer les dificultats als països pobres i la tasca de les ONG de cooperació

Descobrir  els drets humans / FOTO: PERE TORDERA Zoom

El concepte de la ciutadania va arribar amb força a les escoles fa uns anys, amb una assignatura específica creada per la reforma educativa estatal del 2006, que va camí de desaparèixer amb l'entrada en vigor de la llei Wert. Un dels temes centrals d'aquesta assignatura, els drets humans, s'ha convertit, en els últims mesos, en protagonista de sortides escolars a Barcelona. Una visita a una exposició del Palau Robert permet aprofundir, amb activitats dirigides per una educadora, en les dificultats dels països més pobres i en la tasca que hi fan les ONG de cooperació.

Els alumnes de tercer d'ESO de l'Institut Vila de Gràcia arriben al Palau Robert amb els deures fets. A classe, per grups, han treballat algun dels drets humans i la feina d'alguna organització. Quan entren a la sala que acull la mostra ja es reparteixen pels quatre espais temàtics, dedicats a la salut, l'educació, l'alimentació i l'aigua. L'educadora els rep amb un primera explicació en què els convida a participar-hi. "Els drets humans són els drets que tenim com a persones", diu un alumne, demostrant que té la lliçó ben apresa. De seguida comencen a treballar per grups als quatre espais.

L'espai dedicat a l'aigua dóna molt de joc. El text d'un plafó explica que 25 litres d'aigua és el mínim que una persona necessita al dia, i afegeix que en molts llocs les dones han de caminar molts quilòmetres fins al punt d'aigua més proper i carregar com a mínim aquest pes. Totes les mirades se centren en el bidó d'aigua carregat amb aquests 25 litres que tenen al davant. No acaben de tenir clar quant pesa en quilos, però entenen perfectament el missatge. El més espavilat del grup l'intenta aixecar, amb moltes dificultats, i conclou: "Es pot, però per caminar quilòmetres..."

Conclusions pròpies

Al cap de poca estona l'educadora els convida a compartir amb la resta les conclusions a què ha arribat cada grup. Els que han reflexionat sobre la salut han llegit que un mosquit és més perillós que un lleó, perquè pot transmetre una malaltia com la malària. Quan els pregunten si la major part de gent que mor prematurament al món es podrien curar o no, responen correctament: "Sí, el problema és la falta de recursos". L'educadora detalla problemes com la falta de sanejament i el debat de seguida s'anima, intentant identificar-ne els responsables.

El grup que treballa el dret a l'educació no té clar que hagi d'estar entre els més importants, com el dret a la salut. "Sense educació, podem viure?", els pregunta l'educadora. "Es pot, però malament", conclou un alumne, finalment. Tot seguit, intervé el grup que ha reflexionat sobre l'alimentació, que no encerta a respondre correctament la pregunta que els plantejaven. "No hi ha prou aliments per a tothom, el problema no té solució", diu el seu portaveu. L'educadora el corregeix: "La Terra produeix el doble del que necessitem, el problema és el repartiment".

Per acabar, els que han provat d'aixecar 25 litres d'aigua comparteixen amb els seus companys la importància dels problemes d'accés. No tenen temps de respondre més preguntes, perquè la visita s'ha d'acabar amb la projecció d'un documental. En aquest cas, justament sobre l'aigua. Salus Aqua, elaborat per la Universitat de Girona, explica en profunditat diversos problemes relacionats amb l'aigua i mostra imatges de països africans amb adults i nens bevent de bassals d'aigua enfangada. Els alumnes s'ho miren amb cara d'estupefacció. "Això no es pot beure!", exclamen.

Debat apassionat

En els últims minuts de la visita, els alumnes debaten apassionadament si ells poden fer alguna cosa contra les injustícies. Els que intervenen es mostren indignats, però, sobretot, impotents. "Fins i tot ens estan traient el dret a manifestar-nos", diu un, en referència a la nova llei de seguretat ciutadana del ministre Fernández Díaz. "Per què hem de sortir al carrer, si no ens escolten?", es pregunta un altre. Els ha tocat viure una època en què les manifestacions, contra les retallades en ensenyament o contra la llei Wert, han estat constants, però han donat pocs resultats. "És molt frustrant", diuen.

L'educadora i els professors de l'institut que els acompanyen intenten calmar els ànims i treure alguna conclusió més pragmàtica. "Com a consumidors, tenim poder?", els pregunta l'educadora. Responen que sí, tot i que es mostren escèptics. "Podem posar granets de sorra, encara que no funcioni tan ràpidament com voldríem", els diu un dels professors. "Posant-me la samarreta groga cada dimecres potser no aconseguiré res, però si no me la poso llavors és segur que no aconseguiré res", afegeix. L'objectiu és que, almenys, coneguin la situació i es comprometin a fer-hi alguna cosa.

Visites d'altres escoles

Més a prop. Coneixement, compromís i cooperació. Aquest és el nom de l'exposició del Palau Robert organitzada per l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona, juntament amb diverses ONG. Des de principis d'aquest curs ha rebut visites de diverses escoles de Barcelona, amb grups que anaven des de cinquè de primària fins a segon de batxillerat. Continuarà oberta al públic fins al 6 de gener.

Quan marxi de la ubicació actual s'intentarà portar la mostra a altres barris de Barcelona i altres llocs de Catalunya. L'objectiu és, sobretot, que pugui rebre visites de moltes altres escoles. Els mateixos organitzadors expliquen que, tot i que els continguts són interessants per al públic, el millor de l'exposició són les visites escolars amb activitats que fan reflexionar els alumnes.