Els professors estem acostumats que no ens escoltin. La majoria dels meus alumnes no paren mai l'orella. A casa es comuniquen a crits i tots van per lliure, obcecats amb la seva raó. Nosaltres temem que seran carn de canó o aturats a perpetuïtat. Ells creuen que triaran un camí que ja ha estat preparat pels que fan les lleis. Les poques coses que m'atreveixo a explicar a classe -la moda imperant ens obliga a fer-ho poc- les he de repetir mil vegades. Això sí, als adolescents sempre els insisteixo en la importància d'escoltar i ser escoltats per poder respectar i ser respectats. Tot i els esforços, el meu col·lectiu sempre està pendent dels canvis que ens obligarà a fer el govern de torn.
Els docents som els que treballem dia a dia amb el futur humà del país. Per contra, als que fan i desfan les lleis no els agrada escoltar la nostra opinió. És terriblement frustrant adonar-se que els governs no ens dediquen la més mínima atenció, potser perquè saben que el que han decidit legislar no ens agradarà gens. Ells només treballen en clau política. Així ho sembla. De vegades per estalviar diners a costa del bon servei, d'altres per atacar la llengua i la cultura. Molts companys ens sentim titelles al servei erràtic dels que manen. Cada dia estem més controlats, més explotats, més inflats de burocràcia i menys lliures per impartir les classes.
Ensenyament de qualitat
Necessitem que algú ens demostri la seva confiança. Necessitem anar de bracet amb les famílies, les AMPA i les direccions dels centres. Tenim moltes coses a dir, però no ens volen escoltar. Hem hagut de defensar massa vegades que un ensenyament de qualitat és imprescindible. Els nostres alumnes/fills no en tenen la culpa i, la majoria, celebren la nostra lluita. Ells haurien d'estar protegits de tot aquest desgavell. Els docents hem sortit durant anys al carrer. Ens hem posat grocs d'incredulitat a Catalunya, i verds d'indignació a les Balears. Però les lleis avancen implacables com una piconadora que no escolta a ningú, només s'obsessionen a formar votants. Malgrat tot, els professors, mentre ens quedin alumnes a les aules, els explicarem la importància d'escoltar els altres. De respectar-los encara que pensem diferent. I, sobretot, insistirem que lluitin per la seva llibertat i fugin de l'esclavitud que aquí anomenem democràcia.
