"Deixa el mòbil, mama"

"Deixa el mòbil, mama" / FOTO: CRISTINA CALDERER Zoom

Em vaig adonar que m'estava perdent coses importants de la meva filla quan anava a les reunions de l'escola i veia que les altres mares sabien quin pintor tocava aquell trimestre, si Miró o Dalí, i jo anava tota despistada.

Costa trobar temps.

Quan puc dedicar tot el meu temps a la Dóttir, com durant les vacances, descobreixo coses que m'he anat perdent durant el curs, coses que et passen per alt. L'estiu és una època molt maca per això. Però arriba de nou el moment de tornar a classe i és dur. És com si ens tornéssim a allunyar i llavors la meva filla sent la necessitat de mostrar-me el seu afecte amb intensitat, i m'abraça amb força. No vol que ens separem.

Com us organitzeu?

Al migdia i a la tarda la meva mare va a buscar-la a l'escola. De fet, amb la Dóttir s'estan repetint situacions de la meva infància, perquè jo tenia una relació molt estreta amb la meva àvia materna. Era molt més estricta que la meva mare.

Vivíeu juntes?

Vivíem al mateix replà. A través de les galeries podíem parlar. La meva àvia era una dona de poble. Era molt severa amb l'educació. En canvi la meva mare em deixava més corda. Ara ella no és tan quadriculada amb la Dóttir com ho era la meva àvia amb mi. Com que ella s'està moltes més hores que jo amb la nena, és qui li marca els hàbits.

Heu canviat els papers.

Com que jo tinc menys temps, faig la part diguem-ne més creativa. Quan arribo al vespre parlo amb ella, ens expliquem què hem fet durant el dia i llegim una estona. Salvant les distàncies, és el mateix que van fer la meva mare i la meva àvia.

Ja ho veig.

Quan era petita m'agradava molt jugar amb l'aigua i sempre anava d'amagat a buscar-ne al lavabo per banyar les meves nines. Però l'àvia s'enfadava perquè jo patia angines i no m'anava bé. Em renyava dient: "La culpa és de la teva mare, que et deixa fer de tot". I jo ara també li deixo fer moltes coses a la Dóttir. Ja m'agrada que, de tant en tant, en faci alguna, però dins d'uns límits. Però ella també em renya.

Sí? Com?

L'altre dia anava amb la seva àvia per la rambla de Sant Sebastià i anava dient "a aquesta alcaldessa l'haurem de renyar perquè no neteja prou, allà hi ha una bossa de plàstic". I cada cosa que trobava pel terra la llençava a una paperera. O de vegades, quan som a casa, la Dóttir em diu: "Deixa el mòbil, mama".

D'on ve, aquest nom?

La meva mare, la meva germana i jo vam fer juntes un viatge a Islàndia i ens va agradar molt. En islandès dóttir vol dir filla de i vaig decidir que, si mai tenia una filla, es diria així.

Com t'ha canviat tenir-la?

Un fill sempre et canvia, però no te n'adones perquè és una evolució que fas de manera natural. Ara la manera de mirar el món és una altra. De sobte un dia et trobes en una situació i veus que abans actuaves de manera totalment diferent.

I com ha canviat a la teva família?

Nosaltres no hem estat mai una família de celebrar les coses, ni de veure'ns gaire sovint. Però després del naixement de la nena ens vam començar a reunir més. Va ser com tornar a l'època en què érem petites. Vam recuperar l'alegria d'estar tots junts. I en aquests moments, quan ens tornem a veure tots, recuperen molts records de la nostra infància, un temps que havia quedat difuminat.

Què agraeixes especialment als teus pares?

Que sabessin trobar l'equilibri entre imposar-me una certa disciplina i deixar-me autonomia per decidir les meves coses. Aquesta combinació és molt important. Espero ser capaç de saber fer el mateix.