Decàleg educatiu. L’edat no importa

Segons Maria Rosa Buxarrais, pedagoga i psicòloga, catedràtica de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona (UB)

Assumir la responsabilitat que comporta ser pare o mare.

Fer que els fills se sentin estimats de manera incondicional.

Fomentar-los l’autoestima i, per tant, no humiliar-los.

No sobreprotegir-los: deixar-los lliures perquè aprenguin a ser autònoms físicament i emocionalment.

Deixar-los participar en les decisions que es prenen a casa. Això farà que no se sentin exclosos de l’organització familiar i farà créixer el seu sentit de pertinença al grup familiar.

Assignar-los tasques a la llar (en funció del seu nivell i les seves capacitats) perquè se sentin part tant de la llar com de la família.

Potenciar-los les capacitats en què destaquin. És a dir, no oblidar que tenen gustos i preferències que de vegades no coincideixen amb l’expectativa dels progenitors.

Donar-los l’oportunitat de conèixer la diversitat humana: tant d’ètnies com de cultures, perquè es transmeti d’una manera positiva i perquè sempre tinguin respecte per tothom.

Fer-los conèixer amb respecte la pluralitat social en la tipologia familiar, que va més enllà de quina sigui la seva. Així aprendran que cada família té els seus valors i que poden ser diferents als de la seva.

10 Buscar i estimular sempre els espais de convivència entre pares i fills, i recordar sempre que són els pares els que han de promoure-la, perquè així hi ha comunicació i es creen vincles entre els uns i els altres.