GEMMA CASTANYER

D’abocador a parc natural

El dipòsit clausurat de la vall d’en Joan s’ha convertit en un espai verd integrat al massís del Garraf; un indret que està recuperant l’AMB

La Mercè ha decidit celebrar l’aniversari del seu pare amb un regal ben especial: una visita guiada al dipòsit controlat de la vall d’en Joan, al massís del Garraf, un espai de 64 hectàrees de superfície on entre el 1974 i el 2006 s’hi van abocar més de 25 milions de tones de residus procedents de Barcelona i els municipis de l’àrea metropolitana: “El meu pare encara recorda el trànsit de camions plens d’escombraries que diàriament pujaven fins a la vall. Avui dia és un espai verd que es confon amb el paisatge del Parc Natural del Garraf”, explica.

Una trentena de persones van participar el 5 d’abril en aquesta sortida gratuïta dins el programa Compartim un futur de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). L’objectiu: donar a conèixer com funcionava l’abocador mentre estava en explotació i quin és el procés de restauració i manteniment un cop tancat: “A partir del 2006 el dipòsit es va deixar d’utilitzar i va entrar en una fase de restauració, manteniment i control postclausura. Gestionem i tractem les aigües brutes i també el gas que genera la matèria orgànica i que s’aprofita per generar electricitat”, explica Pere Rodríguez, tècnic de prevenció i gestió de residus de l’AMB.

Gestionar gas i aigua

L’excursió al dipòsit comença dalt el mirador, des d’on s’observa la immensitat de la vall i des d’on es fa difícil creure que sota un paisatge verd i frondós hi hagi acumulades milions de tones de deixalles: “Sembla un espai tranquil però és un terreny amb molta activitat, per això l’accés al públic encara està prohibit”, afirma Jordi Pou, educador ambiental.

La matèria orgànica soterrada que hi ha en descomposició genera biogàs, que es capta amb uns tubs perforats que connecten amb la superfície: “Unes bombes aspiren aquest biogàs a través de tubs i xemeneies i el condueixen fins a una bateria de motors on es converteix en electricitat. Així s’evita l’emissió de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Es calcula que amb l’electricitat que s’hi produeix n’hi hauria prou per subministar una població de 10.000 persones durant un any”, afegeix Pou.

A més de captar el biogàs, el manteniment de l’antic abocador inclou la gestió dels lixiviats -les aigües que es generen dins la massa dels residus- i que es recullen en una bassa d’aproximadament 6.000 metres cúbics: “Aquests lixiviats contenen molta matèria orgànica i amoníac, per això s’han de tractar. Una depuradora s’encarrega de deixar aquesta aigua en condicions suficients perquè es pugui utilitzar per al reg de les espècies arbustives de les zones ja restaurades”, explica Pere Rodríguez. Un complex sistema de canalitzacions evita que l’aigua de pluja s’hi barregi, per això es recull en basses diferents.

Recuperar el paisatge

Juntament amb el tractament del biogàs i els lixiviats, l’ambiciós procés de restauració que l’AMB porta a terme a la vall d’en Joan inclou també la recuperació del paisatge i l’equilibri ecològic de la zona: “La cobertura i impermeabilització del terreny es fa mitjançant terrasses, unes feixes agrícoles on es planta vegetació autòctona”, explica Onditz Portabella, educadora ambiental. “L’aïllament de tota la superfície és molt important perquè l’aigua de pluja no penetri dins la zona de residus”, afegeix.

La visita a l’abocador permet l’accés a una de les terrasses ja restaurades on s’han plantat espècies autòctones del Garraf: pi blanc, alzines, llentiscles, garrics i oliveres: “L’objectiu, en un futur, és que la vegetació es vagi colonitzant i enriquint i s’acabi integrant al Parc Natural del Garraf”, diu Pere Rodríguez. “Les tasques de manteniment s’allargaran un mínim de 30 anys. Encara tenim feina per fer!”, conclou.