Algunes separades opinen que, només pel fet de ser home, la meva visió de les coses ja és diferent de la seva. De vegades, quan llegeixen aquesta columna, pensen que elles ho explicarien d’una altra manera. Fantàstic, els dic. Però en realitat cadascú, sigui home o dona, té la seva particular visió de les coses. Els demano que concretin, i dues amigues meves coincideixen en el mateix: jo he estat des del principi un incondicional de la custòdia compartida, i en canvi elles han hagut de passar per tot un procés per arribar-hi.
Resulta, em diuen, que és molt més dolorós separar-se dels nens que de la parella. Al principi quan l’ex tenia els nens, era espantós: es llevaven i hi havia un estrany silenci a casa. Veien les habitacions buides i els venien ganes de plorar. Havien de sopar totes soles i pensaven que la seva vida no tenia cap sentit. De fet, com que ja ho veien venir, s’havien resistit a acceptar la custòdia compartida durant setmanes terribles de negociacions. Una setmana de cada dues sense nens, i això fins no se sabia quan, seria impossible d’aguantar. Tot just s’havien separat quatre dies dels seus fills, amb motiu d’algunes colònies d’estiu o d’algun viatge amb la parella, i ja ho trobaven terrible.
Dones a més de mares
Hi ha de tot, els dic, i és possible que, estadísticament parlant, per a moltes dones les criatures siguin més importants que la parella i que la feina. Per a molts homes no és així, encara que ningú gosi dir que la feina, o l’empresa, o la ciutat i el país en el cas dels polítics, sigui més important que els fills. També és possible que, entre les dones que se separen, això sigui encara més evident. Però això no vol dir que aquesta prioritat de les dones sigui el millor per als nens, ni que no sigui el resultat de milers d’anys d’abocar les dones a especialitzar-se en la criança de les criatures.
La qüestió és que ara, passat el temps, aquestes mares estan encantades de la vida amb la decisió de compartir la custòdia. Han descobert que els ex, encara que no siguin tan perfectes com elles, se’n surten prou bé. Han descobert que les maneres de fer diferents també són bones per als nens. Han descobert que no eren tan imprescindibles. I han descobert que, a més de mares, són dones. I han descobert el temps per a elles. I no ho canviarien per res del món.
