XAVIER TEDÓ

Ensenyar-los economia bàsica

Cultura financera Ensenyar-los economia bàsica / FOTO: GETTY IMAGES / IEF Zoom

En una iniciativa totalment pionera, durant els mesos de febrer i març una xarxa de voluntaris formada per mig centenar de professionals del sector financer van impartir prop de 150 tallers en diverses escoles de l'àrea metropolitana de Barcelona sobre diferents aspectes relacionats amb les finances bàsiques, en el marc del projecte europeu EFEP (European Financial Education Partnership), impulsat per la Comissió Europea i del qual l'Institut d'Estudis Financers (IEF) és el coordinador a l'Estat. Aquest projecte, que s'ha desenvolupat paral·lelament en vuit països més d'Europa, copia el model implantat a Escòcia des de fa una dècada basat a traslladar la cultura financera a estudiants de secundària. Germán Guevara ha estat un dels dos coordinadors del programa a casa nostra: "En algunes reunions de l'EBTN (European Banking Training Network), un consorci del qual l'IEF forma part, va sortir el que feien a Escòcia i com que funcionava vam decidir implantar-ho aquí". Després d'assistir a diverses sessions de formació a Edimburg, ell mateix va ser l'encarregat de buscar voluntaris per portar a terme aquest ambiciós projecte, que pretén ajudar els estudiants catalans a prendre consciència del valor dels diners i comprendre l'operativa bancària bàsica. Guevara remarca: "Teníem clar que els voluntaris havien de venir del sector financer perquè els alumnes vegin que no són taurons de Wall Street que arruïnen països pobres, que no són especuladors". Els professors dels centres educatius quedaven descartats: "Els docents no són proactius perquè no controlen aquest món i tampoc no tenen ni el temps ni les eines necessàries per dedicar-s'hi i, alhora, els estudiants estan més atents quan tenen davant un expert extern". La cinquantena de voluntaris seleccionats finalment són exalumnes de l'IEF i membres de l'EFPA (European Financial Planning Association), amb la qual l'entitat catalana té relació. Els participants, que van rebre formació específica a càrrec de l'equip docent de l'IEF, van ser principalment empleats de banca (56%), seguits de consultors independents o agents bancaris/financers (24%), personal d'agències o societats de valors i assessors financers (13%) i un petit percentatge del 7% format per jubilats amb trajectòria professional en el sector financer. El perfil dels voluntaris és l'eix diferenciador d'aquest programa perquè fins ara iniciatives similars eren impartides pels mateixos professors dels centres. Guevara també destaca un altre factor: "Hi ha un matís que cal no oblidar: els voluntaris ho fan de manera desinteressada i agafant-se dies de vacances, fet que demostra el seu compromís". La transmissió altruista de coneixements financers entre els joves també és una mostra de la voluntat de recuperar la confiança i el prestigi del sector entre la societat.

Criteri propi

L'economista Eduard Conti ha estat un dels voluntaris del programa. No s'ho va pensar dues vegades quan l'hi van proposar: "L'educació financera sempre m'ha interessat i em vaig adonar que tenia pocs coneixements d'economia domèstica, tot i ser economista". No haver rebut formació d'aquest tipus el va animar a dir que sí de seguida perquè "és un àmbit en què es prenen decisions molt importants". La crisi econòmica que sacseja les economies del Primer Món n'és la mostra més palpable: "La ignorància és una part de la causa de la crisi perquè ens ha faltat criteri propi". En aquest sentit, recorda que "l'economista català José Luis Sampiedro sempre diu que ens han educat únicament per produir i consumir". L'ara director financer dels X Games considera que els tallers de l'IEF ajuden a trencar aquesta dinàmica: "Els fem veure que s'han de sentir amos de les decisions que prenen, que cada euro que gastin sigui decisió seva, que assumeixin un deute o un contracte amb un banc perquè ningú et posa una pistola al cap perquè firmis una hipoteca, que no es fa perquè la resta també ho fa". I és que són tallers que serveixen per administrar els diners que un té, per elaborar un pressupost per gestionar la pròpia economia sense convertir-se en un comptable, però sí fent un seguiment de les despeses. Conti assumeix que no podran canviar les regles del joc, però en defensa la utilitat: "És un gra de sorra en la tasca de formar persones com a subjectes econòmics a la societat". L'interès dels alumnes l'ha sorprès positivament i ho atribueix al context actual: "Veuen que la crisi té un impacte en les seves famílies, són conscients que la situació és complicada i que tot plegat té relació amb l'economia domèstica". L'antídot més eficaç és, a parer seu, el seny: "Si haguéssim estat prudents, alguns no ho haurien aprofitat per vendre pisos a preus irracionals, tot i que la bombolla immobiliària no és fruit d'errors personals". Per tot plegat, Conti aposta per incloure de manera regulada l'educació financera al currículum escolar: "No sé de quina manera, però estic segur que és necessari perquè de la situació econòmica en depèn el nostre benestar i viure amb tranquil·litat significa no patir a partir del dia 20 perquè no arribes a final de mes".

Donar-los eines

El professor de secundària Antoni Izcara també comparteix la necessitat que l'economia entri a les aules. Ell ha estat un dels precursors a l'hora de portar aquesta iniciativa a l'Institut Borràs de Badalona: "El curs anterior professors de matemàtiques i socials ja havien fet temes d'educació financera, com ara saber com funciona una targeta de crèdit, però ara volíem fer un pas més enllà". Els tallers, amb un plantejament teòric i pràctic, es basen en material pedagògic dissenyat per l'IEF i aborden les finances personals per al dia a dia, una introducció al pressupost personal, la importància de l'estalvi i els productes financers de crèdit, els productes financers d'estalvi i inversió i la compra envers el lloguer d'un habitatge. Izcara veu imprescindible que el projecte continuï i s'inclogui al currículum d'ESO i batxillerat: "Els tallers estan molt ben plantejats, esperem que no quedi com una cosa aïllada perquè no pot ser que no sàpiguen res de finances quan s'acaba l'educació obligatòria". L'analfabetisme en aquest àmbit els fa vulnerables: "Uns coneixements bàsics els permetrien no entrar desarmats en un banc el primer cop que el trepitgen". La valoració que fan els vuit centres escolars de l'experiència esperona a mantenir el projecte, que ja ha rebut noves sol·licituds de cara a aquest curs.

Més preparats

Com a exemple, el 95% dels 800 estudiants que s'han beneficiat del programa valoren amb nota alta els continguts dels tallers i el 63% consideren que els coneixements adquirits influiran en la seva manera de prendre decisions financeres en el futur.

Recuperar la confiança en el sector financer, l'altre objectiu de la iniciativa, també es va complint, perquè un 82% dels alumnes afirmen que després d'assistir als tallers ha millorat la seva opinió respecte a aquests professionals, segons es desprèn en l'informe final de balanç sobre el projecte. Ara l'objectiu és poder garantir-ne la continuïtat. Per això l'Institut d'Estudis Financers considera necessària la constitució d'un Partenariat Català d'Educació Financera amb la implicació directa de tots els grups d'interès (bancs, associacions professionals, institucions públiques o escoles de finances), com ja passa a la majoria de països europeus, que permeti a les pròximes generacions tenir una cultura financera que els eviti repetir els errors del passat.