El Max té vuit anys, és un bon alumne a l'escola pública, un nen actiu que aprèn karate i que fa extraescolars d'art. Com molts dels seus companys és un apassionat del futbol i està al dia dels jocs d'internet més a la moda. Sense que ningú l'hi hagi ensenyat, domina a la perfecció la vida medieval virtual de Social Empires i fa volar els Angry Birds quan la seva mare li permet entrar al Facebook. Abans va ser soci del Club Penguin, en què havia de cuidar pingüins i superar diverses proves amb el teclat. Els pares s'acaben de comprar un smartphone i ell no dubta a l'hora de baixar-se programes nous i aconsellar la mare, atabalada, de com fer-ho millor. Fa un any que es va obrir un compte de Gmail, on rep correus dels amics, i també segueix un curs de mecanografia online . "Els meus pares em diuen que com que en el futur hauré de fer servir molt l'ordinador per presentar treballs, millor que comenci a preparar-me amb temps. Per això m'han passat un portàtil una mica vellet. Hauria de seguir el curs cada dia per guanyar velocitat en l'escriptura, però la veritat és que m'agrada més fer servir l'ordinador per jugar", diu rient. És un nadiu digital que forma part de la generació del dit polze. Són nens i joves d'entre 2 i 12 anys que han crescut en paral·lel al gran desenvolupament tecnològic de l'última dècada i que avui en dia poden beneficiar-se de nous models d'aprenentatge i de les oportunitats que els ofereixen aquestes tecnologies en l'àmbit educatiu.
A l'escola del Max, tot i que encara és incipient, alguns educadors han incorporat les TIC (tecnologies de la informació i de la comunicació) a l'aula. La mestra d'anglès ha obert un blog a la web de l'escola des d'on els alumnes han elaborat un avatar (un dibuix virtual que els representa) que parla en anglès i que defineix les seves aficions. Un cop a la setmana van a la sala d'informàtica per aprendre el programa Word i a inserir-hi dibuixos. Però les pissarres electròniques i els portàtils encara no han arribat. "Els mestres de la meva generació fem un esforç per adaptar-nos i aprendre les noves tecnologies, i tot i que hem fet molts cursets t'adones que de seguida estàs desfasat. Però els alumnes són nadius digitals i veus que si tinguéssim més recursos i personal ben format, les TIC són un bon aliat pedagògic", exposa l'Anna, educadora amb mig segle de vida. A casa, el Max té limitats els audiovisuals (la consola -que té des de Nadal-, la televisió i l'ordinador) a una hora màxima al dia, sempre que hagi fet els deures. "Però se l'ha de perseguir i vigilar constantment, perquè les temptacions són moltes i es queda enganxat a la pantalla sense adonar-se'n", explica el Toni, el pare. "Ara, és cert que l'animem perquè a més del diccionari i els llibres busqui, consulti i esculli informació de la xarxa. Ha de saber aprofitar al màxim aquesta realitat digital i ha d'aprendre a ser selectiu", raona.
Habilitats per al futur
L'estudi Habilitats i competències del segle XXI per als aprenents del nou mil·lenni de l'Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE) detalla les noves habilitats i competències que demanen el mercat laboral i la societat actual i que capacitarà els estudiants per fer una feina de manera eficaç en el futur.
"Davant de l'excés de material informatiu disponible en l'actualitat, l'estudiant ha d'adquirir habilitats per buscar, seleccionar, avaluar i organitzar la informació. També ha d'aprendre a transformar-la i desenvolupar les seves interpretacions. Així doncs, es fomenten habilitats de creativitat, innovació, presa de decisions i resolucions de problemes", destaca l'estudi. "Les aplicacions TIC incrementen les possibilitats de comunicació en grup. Per comunicar-se amb els nous mitjans digitals, l'alumne necessita desenvolupar el pensament analític i reflexiu", prossegueix. L'estudi afirma que l'ús principal dels ordinadors que fan els estudiants està "més relacionat amb l'accés a internet i l'entreteniment que amb temes acadèmics" i que la utilització dels mitjans digitals en els centres educatius és "essencial per reduir la bretxa digital causada per les diferències socioeconòmiques entre alumnes".
Pares, desconeixedors
A Catalunya fa dos anys va néixer el Kid's Cluster, un espai de trobada de les empreses de productes infantils que volen potenciar productes i serveis que afavoreixin les condicions per al bon desenvolupament de la infància. Amb el suport del departament d'Empresa i Comunicació de la Generalitat, ha elaborat l'estudi Estratègies digitals en educació i lleure , que fa un dibuix acurat de la relació dels infants i les noves tecnologies. Una de les principals conclusions és que "un 80% dels pares creuen que un producte educatiu digital també pot ser lúdic", però, per contra, coneixen molt poc dels continguts i de l'ús que en fan els fills. "Poc més del 50% saben a què es connecten i d'aquests el 42% només saben que ho fan a jocs i al Google", destaca Antonio Naranjo, director del Kid's Cluster. El que més valoren de la tecnologia els nens enquestats -900 de tot l'Estat de fins a 12 anys- és "la sensació d'independència (43%) que els dóna". Al 34% de les nenes els agrada demostrar habilitats i al 39% dels nens "sentir-se segurs amb activitats que dominen", continua Naranjo. Els nens prefereixen jocs d'esport (52%) i les nenes dibuixar (38%), a més de buscar-hi informació, principalment. Per un 75% dels pares, la relació tecnologia-aprenentatge és "positiva, principalment per a la utilitat dels fills".e
