Criança positiva

Alguns principis

Sílvia Blanch, coordinadora de pràctiques i relacions externes del grau d’educació infantil de la UAB presenta les línies bàsiques per a una criança positiva.

Empatia

Recollir (per posar un exemple) és una necessitat de l’adult, no de la criatura, per això cal posar-se en el seu lloc per dir-li per què volem que faci una cosa que és bona per a la convivència de tots.

Estima incondicional

El fill ha de tenir la seguretat que compta amb l’amor incondicional dels seus pares encara que s’equivoqui o faci malament alguna cosa. Frases com “Si fas això ja no t’estimaré” no són adequades.

Sinceritat

Els pares els hi han d’explicar tot, segons les capacitats que tinguin per entendre-ho, sense mentir.

Límits

Per a una criança positiva, els límits són claus. I la recomanació és que siguin pocs i clars i que sempre se sigui coherent a l’hora de complir-los.

Concretar

Frases com “T’has de portar bé” són genèriques i poden fer confondre la criatura. Si portar-se bé vol dir endreçar, contestar amb un to adequat, no cridar o altres opcions, el consell és dir-ho explícitament.

No etiquetar-los i tenir-los respecte

Insistir en etiquetes com “Ets molt dolent” o “Ets un desastre” només servirà perquè se les acabin creient.