Crema solar

Crema solar / GETTY IMAGES Zoom

A l'estiu una de les meves preocupacions vitals és que no se m'escalivin els menors d'edat que tinc a càrrec. Per aconseguir-ho em toca lluitar contra l'instint de combustió espontània de tots tres. La combustió espontània és l'estrany però habitual fenomen pel qual els nens insisteixen a suportar dures jornades de platja sense protecció solar i que dóna com a resultat éssers vius de color vermell roent. Ara bé, tot té avantatges i si tens un ésser escalivat a casa no cal gastar electricitat ni gas per cuinar un ou ferrat. N'hi ha prou a demanar a l'interfecte que jegui al sofà, s'alci la samarreta i coure l'aliment sobre la panxa-planxa solar.

Lletra petita

El dia que vaig comprar-me unes ulleres antipresbícia em vaig passar dies i dies llegint la lletra petita de tots els pots de casa. Va ser llavors que vaig descobrir que calia envernissar els nens (i adults) amb bronzejador mitja hora abans d'arribar a la platja. Ells ho saben: no creuaran la porta de casa sense la dutxa de producte químic, biològic o sobrenatural que els protegeixi la pell de tants raigs malèfics. Però que ho sàpiguen no significa que ho acceptin. O que ho posin fàcil. O que es pintin ells mateixos. No. A casa sempre ho amanim tot amb una mica de conflicte perquè si no la vida perdria emoció, interès i alegria.

Per lliurar-se del meu control hi ha qui menteix sense pietat. Llàstima que fa poc, i gràcies a una sèrie televisiva, vaig aprendre que els mentiders solen enfocar la mirada cap a la dreta, o que es pleguen de braços, o que diuen "Eeeeh... Sí, sí, ja duc la crema posada". Com a penalització els arrebosso els pavellons auditius i els plecs interdigitals. Per pesats.

D'altres practiquen la cursa de fons pel pis, casa, apartament o qualsevol altre tipus d'habitatge on hàgim anat a parar. Aquest cas, similar al del borinot que es cola per la finestra, és fàcil de solucionar. Només cal tancar portes i obertures i deixar, igual que amb l'insecte volador, que es cansi, desacceleri i caigui esgotat a terra. Llavors, a més de la penalització anteriorment esmentada hi afegeixo també un arrebossat de les aixelles.

Renovació

El més pesat de tot, però, és la renovació. Els he perseguit, convençut, subornat, arengat, esgotat, detectat, fet reflexionar, ordenat. Ja duen la cosa viscosa escampada pel cos i pam, al cap de dues hores sant tornem-hi. I, a més, en públic, perquè ja no sóc en la intimitat de les quatre parets que m'acullen a l'estiu.

Els fabricants de cremes no deuen tenir fills, o deuen estar tan podrits de quartos que van a la platja amb cangur incorporat (ho he vist, és real), i és ella, pobra treballadora assalariada i obligada a vestir uniforme o vestit de bany barat, qui s'encarrega de perseguir els menors d'edat per posar-los una altra capa de crema. Perquè si no fos així, si els inventors de cremes solars fossin els encarregats de pintar i acolorir la pell dels seus plançons a les dotze del migdia, sota el sol radioactiu de l'agost, segur que s'haurien inventat un producte d'una sola aplicació. Perquè, a veure, si hi ha pintallavis que duren 12 hores tampoc deu ser tan difícil el que demano, no?

Tot plegat és esgotador i un dia me n'afartaré. He pensat que els duré a una platja nudista d'aquelles de tota la vida, amb nudistes de la tercera edat. Espero que quan vegin els efectes d'una vida sota el sol sense protecció solar em demanin que els ruixi, fins i tot, els forats del nas.