LAURA PINYOL

Créixer en tribu. Una criança compartida

Un grup de famílies de Vilafranca del Penedès s’han unit per crear un espai per créixer i compartir l’experiència de ser pares i mares

Créixer en tribu
 Una criança compartida / FOTO: GETTY / CREIXEM EN TRIBU Zoom

Amb l’arribada d’un primer fill en una família s’obre un món ple d’interrogants, dubtes, incerteses. La profusió de consells, suggeriments, trucs i solucions infal·libles que arriben de l’entorn poden generar molt d’estrès entre els pares i mares novells, que, sovint, se senten atabalats i desbordats. Però ser el primer fill, fill únic o no viure entre una família nombrosa o extensa no ha de voler dir, necessàriament, créixer aïllat.

Aquest és el pretext d’una desena de famílies de Vilafranca de Penedès que, el juny de l’any passat, van posar en marxa l’associació Creixem en Tribu, per obrir un punt de trobada familiar.

Aquestes famílies, amb fills nascuts al llarg del 2013, van fer avinent la necessitat que “grans i petits tinguessin una tribu que acompanya, anima, consola, ajuda i amb la qual es comparteixen dubtes, sentiments o, simplement, bones estones”, explica Rosó Rafecas, una de les mares impulsores. Blanca Rivas, una altra de les mares emprenedores d’aquesta tribu, destaca que “el grup va néixer de manera informal” en trobades setmanals a la botiga La Panxamama de Vilafranca mateix, on quedaven “per esmorzar, parlar, fer mitja i ganxet”. “Vam anar teixint un vincle i un nus entre nosaltres més enllà de les peces de roba que creàvem”, explica.

Les trobades es van anar ampliant i, de mica en mica, eren més multitudinàries i més freqüents: “Compartíem estones a casa dels altres; quedàvem per passejar, anar a la piscina o fer un tomb, i sempre parlàvem de les nostres preocupacions i ens ajudàvem els uns als altres”, recorda Patrícia Garcia. “Volíem continuar compartint tot el que havíem après i continuar aprenent els uns dels altres”.

Teixir el vincle

“Les circumstàncies canviaven i no volíem que aquell vincle es trenqués”, recorda la Blanca, fent referència al moment en què algunes de les mares s’havien de reincorporar a la feina i alguns nens havien d’entrar a la llar d’infants: “Totes les famílies ens havíem muntat la vida per poder gaudir dels nostres fills i les nostres filles i vam començar a somniar com podíem continuar fent tribu i créixer plegats”. “Havíem descobert que compartint tot era més fàcil”, explica Patrícia Garcia.

I així va aparèixer la possibilitat de tenir un espai propi que cedia una de les famílies: “Un espai preciós per compartir i cuidar-nos els nens entre nosaltres, un lloc on grans i petits continuéssim creixent”, s’emociona la Blanca. Per això, van impulsar un procés de micromecenatge a través de la plataforma Verkami que els permetés adequar un local al cèntric carrer Amàlia Soler, a partir d’un contracte d’arrendament de masoveria urbana: un acord de cessió amb els propietaris de l’immoble que en cedeixen l’ús sense rebre’n contraprestació econòmica. És una fórmula d’arrendament poc instal·lada a Catalunya, almenys en l’àmbit de les ciutats, però molt freqüent en els contractes rurals, que fa possible que algú accedeixi a un habitatge a canvi de rehabilitar-lo, adequar-lo i tenir-ne cura.

Créixer en tribu

Però què s’entén quan parlem de “créixer en tribu”? L’associació ho defineix així: “El conjunt de persones que ens rodegem, compartim, treballem i vivim en comú per seguir el procés d’aprenentatge i creixement dels nostres fills i filles i de nosaltres com a famílies”.

Després de pensar en mil i una fórmules, van “construir” aquest espai on “els pares i mares que anaven a treballar poguessin deixar els nens, un lloc on es respectessin els seus ritmes, sense presses, ple de confiança i amor i, també, on els pares i mares que poguessin quedar-s’hi ho fessin en un grup”, explica la Patrícia. Per a la Blanca, “era important que els nens no se’n sentissin exclosos, és a dir, que les activitats dels pares poguessin ser compartides amb els fills, sense haver-los de deixar per fer-les”. A les tardes, “un punt de trobada i aprenentatge”.

La primera presentació pública de Creixem en Tribu va tenir lloc el 28 de juny passat amb una parada informativa sobre les activitats de l’associació i l’organització d’una jornada de tallers al Parc del Tívoli (Vilafranca) que es van intercalar amb visites al nou espai familiar, just acabat de condicionar. Aquests tallers ja auguraven la mena de “suports” que poden trobar les famílies a “l’espai de la tribu”, com els exercicis de sòl pelvià i hipopressius, jocs de falda, la cura i la salut de l’esquena durant la lactància, la piràmide d’aliments i la dansa oriental terapèutica. Aquest tipus de tallers són, entre altres, els que Creixem en Tribu ja ha començat a oferir al seu espai. Un tipus de trobades que permeten desenvolupar activitats entre els grans mentre la canalla juga al seu aire, i que, alhora, recuperen tècniques sovint oblidades com la mitja, la costura i el macramé.

Però també s’hi han ofert tècniques per fer bones fotografies, sessions de musicoteràpia o un curs de sanació del part.

A més, l’associació també ha volgut abordar reflexions més troncals dels seus plantejaments com el debat entre l’escola pública, l’escola lliure o l’educació a casa; una trobada del grup d’aprenentatge col·lectiu sobre el llibre Dónde está mi tribu de la pedagoga Carolina del Olmo, i una xerrada sobre quan treure el bolquer respectant el ritme de cada infant.

Noves etapes

“Ha sigut un any molt bonic, però també molt dur i difícil”, assegura Blanca Rivas. El grup impulsor ja ha donat per acabades les obres, s’ha fet la festa d’inauguració, ha funcionat l’espai de matins i s’ha dut a terme una programació de tallers i xerrades. Una inversió inicial molt forta “sobretot del nostre temps i de molts esforços”.

“Ara cal valorar com serà aquest any vinent”. De moment, està previst celebrar una assemblea amb tots els socis per definir com gestionaran aquest espai. El que és clau per a l’espai Creixem en Tribu és “oferir-lo a totes les persones que estiguin en la línia de crear tribu i fer créixer l’espai familiar, entre grans i petits”. Una possibilitat oberta i generosa per incorporar més famílies i més criatures en aquesta tribu.