X. TEDÓ

Creix el reciclatge. Més vida per als llibres de text

Creix el reciclatge Més vida per als llibres de text / FOTO: PERE TORDERA Zoom

"Què faràs amb els llibres?" Anna Castelo està fent aquesta pregunta des de final de curs a tots els nois que s'acosten al Punt Jove de Sant Cebrià de Vallalta, on treballa com a tècnica de joventut. La Laia, la seva filla gran, que farà quart d'ESO aquest any, també hi col·labora demanant-ne als companys d'institut que van a un curs més. "Cada any em busco la vida perquè puc passar de pagar 250 euros a només haver-me'n de gastar 60 i amb això fem la compra de casa per a dues setmanes" remarca l'Anna. El seu cas no és excepcional, perquè a secundària, a diferència de primària, només alguns centres impulsen programes de reutilització de llibres escolars. "Hi ha instituts que ho fan, però el de Canet de Mar -on va ella- no, perquè la direcció no s'hi ha posat i les famílies no s'hi involucren com als cicles inferiors". La recerca sempre té els seus fruits: "Sempre n'hi deixen amigues seves, però l'any passat em vaig deixar gairebé 200 euros perquè, a banda dels llibres de text, cada trimestre han de llegir llibres en català, castellà o anglès". L'Anna, però, ha tingut la sort de viure la introducció de l'ordinador a les aules: "La Laia es va passar els dos primers cursos d'ESO sense utilitzar llibres de text i tampoc vam haver de pagar els 150 euros de l'ordinador pels ingressos que arribaven a casa". La tornada al llibre clàssic per reconduir l'elevat fracàs escolar ha provocat que l'Anna s'hagi vist obligada de nou a buscar alternatives. De la seva recerca també se'n beneficia la seva germana: "La Laia els dóna al seu cosí, que és més petit i també va a l'institut". Una opció que ho ha pogut importar a casa perquè la seva altra filla, la Mireia, ara tot just farà cinquè de primària: "Si els germans es porten pocs anys les famílies se'ls guarden, però cada quatre anys les editorials els canvien i no n'he pogut aprofitar cap per a la Mireia a primària". Els germans grans sempre han passat els llibres que es podien aprofitar als germans petits, veïns o amics, però des de ja fa una colla d'anys els centres educatius d'infantil i primària impulsen programes de socialització de llibres escolars. L'AMPA és, majoritàriament, la impulsora d'aquesta pràctica que té com a objectiu disminuir el cost econòmic que suposa la compra de llibres a les famílies, facilitar l'accés als llibres a tot l'alumnat del centre, reduir els residus generats i fomentar el respecte envers el material comunitari.

Penalitzar el mal ús

L'Anna demana cada any una beca a la Generalitat pels llibres de text i el material escolar: "El curs passat em van donar 95 euros per a cadascuna de les filles, però aquest any ja ho han abaixat a 80". El problema és el cobrament: "Sempre cobrem el material del curs passat, som les famílies qui ho hem d'avançar". Més enllà d'aquest ajut, el reciclatge de llibres a primària suposa un respir i més en temps de crisi per a les famílies. "Si te'ls compres tots, la despesa és si fa no fa la mateixa que a secundària, perquè t'has de gastar uns 200 euros", assenyala l'Anna. Aquest programa de socialització li va permetre pagar tan sols 20 euros l'any passat: "L'únic material que vaig comprar van ser els quaderns d'exercicis perquè aquests sí que són de només un ús". Tot depèn, però, de l'estat de conservació dels llibres: "Si els pares consciencien els fills que s'han de cuidar es podrien reciclar tots, però sovint alguns estan trencats o no es folren i ja no es poden aprofitar". Per evitar-ho, algunes AMPA acorden que les famílies que no cuidin els llibres n'hagin de comprar de nous pel mal estat en què els han deixat. Aquest any n'ha rebut quatre per a la Mireia i només n'haurà de comprar un, a banda dels quaderns d'exercicis. El lliurament dels llibres es realitza l'últim dia de curs quan es donen les notes: "Presentem el val dels sis llibres que necessiten per al següent curs i normalment te'n donen tres o quatre". Aquest fet provoca que algunes famílies es quedin tots els llibres si els fills es porten pocs anys: "Bàsicament perquè en pots deixar sis i recuperar-ne quatre". L'últim curs de primària acostuma a ser el que hi ha menys llibres perquè els pares ja no tenen la necessitat de recuperar-ne i estan més pendents de trobar-ne per a secundària. Incorporar la reutilització de llibres als centres educatius suposa obligatòriament un seguit de canvis, com deixar enrere els prejudicis als quals s'associa la socialització. Que els llibres siguin propietat de l'escola i que les famílies els puguin aprofitar no hauria d'anar lligat als recursos econòmics de les famílies. El professorat també ha de ser conscient que els llibres esdevenen un recurs compartit i que no es poden guixar. Aquest fet implica que els exercicis no poden fer-se directament al llibre i, per tant, en alguns casos caldrà canviar les dinàmiques de treball amb l'alumnat. Una altra condició sine qua non és que la reutilització esdevé una opció de centre i, per tant, sense ser una obligació, s'ha de normalitzar per a tot l'alumnat.

Models de reciclatge

Els models es poden classificar segons la propietat dels llibres. Si els llibres són propietat del centre, hi ha diferents sistemes de gestió com el banc de llibres o el préstec, i si els llibres són propietat de l'alumnat, el reciclatge es fa amb una compravenda o un intercanvi. En el primer model, el centre, per mitjà de l'AMPA, té a la seva disposició un banc de llibres, que són comunitaris i propietat del centre. L'alumnat paga una quota anual que li dóna dret a fer-los servir amb el deure de tornar-los al final del curs en bon estat. En cas de fer-los malbé, alguns centres fan abonar el cost de tornar-los a comprar. La revisió dels llibres corre a càrrec de l'AMPA del centre, però en alguns casos, el professorat i fins i tot l'alumnat de cicle superior també revisa els llibres retornats. Un sistema alternatiu és el del préstec de llibres de text propietat de l'escola. Tot i ser de caràcter voluntari, l'alumnat del centre hi participa en la seva totalitat perquè es considera una opció de centre. Cada any l'AMPA preveu el nombre de llibres que caldran per al curs vinent en funció de l'alumnat de cada curs. Si no hi ha prou llibres per a tot l'alumnat, es compren els que falten. L'alumnat paga una quota anual. El preu de cada llibre és el preu real del llibre dividit per quatre, tenint en compte que un llibre té uns 4 anys de vida, encara que algunes editorials l'actualitzen mínimament cada any. En cas de fer-lo malbé, l'alumne ha d'abonar la diferència entre el preu real i el preu pagat. Cada llibre té un codi informàtic i un professor revisa anualment les baixes i en fa el seguiment.

Quan els llibres són propietat de l'alumnat el sistema es basa en la compravenda de llibres, que consisteix a recollir els llibres usats i comprar-los de segona mà. Aquest sistema es regula per la llei de l'oferta i la demanda i no suposa cap cost al centre. Els propietaris dels llibres entregats que no s'han venut tenen l'opció de cedir-los voluntàriament per als alumnes amb pocs recursos o perquè siguin propietat del centre com a fons de llibres.