La pitjor mare del món

Coses que no faig

Coses que no faig / GETTY Zoom

Hi ha coses que no faig i em quedo tan ampla. No em fan guanyar amistats, ans el contrari, però permeten que estigui en pau amb mi mateixa i amb el meu compromís ineludible amb la imperfecció.

Som-hi

Fer fotos dels deures dels menors d’edat a càrrec que no són meus i enviar-los per WhatsApp, ni tampoc demano deures del meu MEC pel WhatsApp. En un sopar amb amics no barrejo els MEC propis i aliens amb els adults i procuro, sempre, que quedi ben clar que hi ha un espai per als MEC i un espai per als adults. I a la mínima oportunitat facturo els MEC a una altra habitació perquè els adults ens puguem desfogar i parlar del que ens peti amb total llibertat i sense interrupcions. Només apunto el MEC que encara cal acompanyar a les extraescolars del barri, perquè allà ja funciona sol, i perquè si vol que l’acompanyem, no cal fer malabarismes. I als MEC no acompanyables només els permeto que s’apuntin a extraescolars on es pugui arribar fàcilment en transport públic i que en CAP cas impliquin que els progenitors els hàgim de transportar.

Si un dels MEC ens demana, per favor, d’acompanyar-lo a tal lloc el dissabte a primeríssima hora, sempre deixo un espai de temps prudencial abans de respondre perquè: a) s’oblidi de la proposta, b) el pare de les criatures s’ofereixi voluntari. Si el pare de les criatures ja s’ha ofert voluntari massa vegades llavors només opto per l’opció a). Tampoc em dedico a estudiar a les nits com explicar-li al petit les divisions de tres xifres amb decimals, que a penes recordo com es feien. En lloc d’això li proposo de veure plegats algun vídeo de YouTube d’algun mestre que ha tingut l’excel·lent pensada de gravar-lo per facilitar la vida dels alumnes i els seus progenitors (gràcies, gràcies, gràcies, mestres que feu vídeos entenedors per YouTube!). Tampoc jugo amb ells a la Play. Ja ho vaig intentar una vegada i el meu cervell gairebé pateix un curtcircuit. Servidora té una greu mancança de coordinació oculomanual, a banda d’una lateralitat creuada galopant i d’una memòria ínfima per aprendre que tal tecla serveix per xutar, l’altra per passar, i l’altra per... A canvi em miro els jocs de reüll mentre remugo cada tres segons que estarien millor fent qualsevol altra cosa. Però si em diuen que marxem a jugar a futbol i que jo també hi jugui, els dic que sí a la primera i un no rotund a la segona, perquè tinc una edat... i no m’agrada jugar a futbol.

Més coses que no faig

No els organitzo festes d’aniversari. Sóc impresentable, ho sé. Però és superior a mi. I així i tot, aquest any vaig muntar un berenar per al petit improvisat en 24 hores que em va sortir rodat i que va provocar les lloances dels progenitors dels MEC que eren a la placeta. O sigui que insistiré a no organitzar festes perquè els succedanis veig que colen bastant. Això sí, a canvi els deixo que convidin algú a dormir i aquell dia faig veure que no m’adono que només mengen patates fregides. Els remordiments tenen un preu alt en colesterol i triglicèrids. Però encara diré més, no rento la bata si està un 80% neta (només l’airejo), tampoc brodo noms ni enganxo etiquetes amb el nom imprès (em limito a escriure’l amb retoladors permanents) i tampoc estic al dia de tot el currículum escolar... I moltes coses més que no diré si no és en presència del meu advocat. I així i tot, sabeu què? El cel mai ha caigut sobre els nostres caps. Mira que bé.