Coses que m'han ensenyat

Endreço la casa i topo amb els àlbums dels treballs escolars del petit dels menors d'edat que tinc a càrrec i amb les notes del mitjà i la gran. Tots tres han après moltes coses a l'escola i a l'institut però no han estat els únics. Ells també me n'han ensenyat unes quantes a mi.

Aprenentatges

Que Prezzi no és un cosí germà dels Prizzi, aquells que tenien honor, sinó un programa de presentacions per ordinador. Que es pot créixer cinc centímetres en un mes i mig i seguir sent la mateixa adolescentis comunis de sempre, però més alta. Que es pot espiar la contrasenya de la tauleta digital mirant el reflex al mirall quan un adult incaut la introdueix. Que una col·lecció de cromos de monstres mutants pot servir per repassar matemàtiques. Que a mig curs un nen et pot notificar que ha deixat de ser-ho. Que un conillet d'Índies sord és una bona alternativa a un gos. Que tot i que li falti una orella vam fer bé de no tornar el conillet d'Índies i que no cal ser tan obvi per dir-li Theo. Que, tot i els laments i els crits, hi ha qui ha pogut sobreviure sense mòbil... set dies!

Més aprenentatges

Que els germans grans ja poden fer de cangur dels petits. Que els germans grans no poden fer de cangurs dels mitjans. Que només calen 30 minuts per llevar-se, fer-se el llit, esmorzar, recollir l'esmorzar, rentar-se les dents, preparar-se la motxilla i tocar el dos quan hi ha excursió. Que calen 60 minuts quan no hi ha excursions. Que poden sobreviure dins d'una tenda de campanya amb set anys. Que poden sobreviure en una casa de colònies amb set anys. Que de vegades cal fer veure que no poden sobreviure de campaments amb set anys, però que cal anar avisant que amb vuit ja sí. Que poden anar a comprar el pa amb set anys i que ningú no els segresti. Que els set anys són molt importants. Que els mitjans poden portar a l'escola els petits. Que els petits NO tenen dret a preguntar quan tindran mòbil.

Que ser un nen despert no és incompatible amb el fet d'adormir-se a classe. Que un mateix vidre es pot trencar tres vegades. Que definitivament el bròquil no cola. Que es poden guanyar unes eleccions i exercir de delegada de manera exemplar (o sigui, que tenim futur). Que la descripció d'aquell ésser humà admirable i deliciós i la realitat d'aquell ésser humà tan llauna i tan... llauna poden ser dues veritats compatibles encarnades en qualsevol dels meus MEC. Que la sensibilitat no és una exclusiva dels MEC femenins. Que a Barcelona hi ha una falta ALARMANT de pistes de skate . Que es poden portar els mateixos calçotets set dies sense que ningú ho noti. Que el meu armari ja no és només el meu armari i que compartir no és una paraula que s'apliqui només a les xarxes socials. Que es pot canviar de futur ofici fins a deu vegades. Que fer-se gran vol dir que per fi algú es deixa tallar les ungles dels peus sense tancar els ulls ni mossegar una tovallola. Que tot i perdre's fins a tres vegades, els adolescentis comunis arriben a tot arreu en transport públic.

Unes quantes coses més

I encara més. Que dir mentides no vol dir ser un mentider sinó algú amb una visió pròpia de la vida, que l'amor no té edat i que perquè un MEC durant el dia t'etzibi un "No siguis motivada" i et supliqui que el deixis en pau no significa que hagis de cometre el greu error, quan sigui al llit, d'oblidar-te de fer-li un petó i dir-li bona nit. Deunidó.