Criatures 14/06/2014

Conviure amb les dunes

L’AMB impulsa un experiment de recerca per recuperar els ecosistemes dunars del litoral a través de les noves tecnologies

Gemma Castanyer
2 min

T’agradaria participar en un projecte científic de col·laboració ciutadana? ¿Vols descobrir les platges metropolitanes amb ecosistemes dunars? ¿Tens un mòbil o tauleta i ets bon observador? Si les respostes són afirmatives, compleixes els requisits necessaris per participar en el projecte europeu OPERAS, impulsat per l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) que aposta per buscar fórmules de gestió que permetin recuperar i millorar els paisatges dunars a les platges del Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels.

Un preuat refugi

Per a qui encara no les hagi vist mai, les dunes són ondes de sorra que es formen per l’acció del vent i que esdevenen l’hàbitat de diverses espècies animals i vegetals autòctones. Tradicionalment, a les platges metropolitanes del Baix Llobregat s’hi podien trobar ecosistemes dunars formats de manera natural, un paisatge molt fràgil que amb el pas del temps ha anat desapareixent a causa de l’acció humana i la presència d’espècies invasores. “A més de ser un element visual molt bonic, les dunes protegeixen el nostre litoral alhora que exerceixen de barrera natural contra els efectes dels temporals -diu Xavier Segura, director de l’espai públic de l’AMB-. A més són un preuat refugi per a moltes espècies. Per això fa temps que treballem per preservar aquests ecosistemes, netejant les zones de manera manual i extraient la vegetació invasora”.

A aquestes accions s’hi suma ara un nou experiment científic que parteix de la creació de dunes completament noves, formades de manera artificial perquè afavoreixin el retorn de la flora i la fauna autòctones. “El nostre objectiu és aprendre a gestionar dunes en un àmbit urbà -explica Josep Lascurain, biòleg i col·laborador de l’AMB-. Volem compatibilitzar l’ús massiu d’una platja amb la presència d’ecosistemes dunars”, afegeix.

#volemdunes

Per poder fer un seguiment exhaustiu i en temps real del curs que segueixen les dunes artificials (o híbrides), el projecte compta amb una proposta innovadora de participació via crowdsourcing que lidera Lascurain a través de l’associació CROMA. “L’acció és que qui ho vulgui, amb el seu smartphone o tauleta, enviï fotos que recullin informació sobre fauna, flora, dinàmica litoral o el transport eòlic de la sorra del punt de la platja on és -diu Lascurain-. ¿Veus una planta que no coneixes? Fes-li una foto i adjunta-la amb una piulada al Twitter amb elhashtag #volemdunes. La sorra es mou? ¿Hi has vist una sargantana? Esmenta-ho! Com més informació millor”.

Un cop recollides les dades, s’introduiran via web a la geobase del projecte, amb informació més detallada. Així es genera un mapa de col·laboració amb informació sobre la presència d’exemplars de fauna i flora associats a les dunes, registres de la velocitat del vent, el moviment de la sorra o l’arribada màxima d’aigua per efectes d’un temporal: “Co- mençarem l’experiment a Gavà, Viladecans, el Prat i Castelldefels. I elaborarem un manual d’ús públic de manteniment d’aquest tresor paisatgístic”, conclou Segura.

stats