Converses de separats sobre Setmana Santa
Tinc els nens els primers dies de Setmana Santa. Som en un parc i sento les converses que tenen amb una colla d'amics. Un d'ells diu que diumenge li van comprar un palmó i va anar a una església a picar i picar a terra. Em decideixo a interrogar-los, a veure què saben sobre aquestes festes. "Per Setmana Santa se celebren els ous de Pasqua i que no hi ha col·le", diu un. "Els palmons és com si fossin els cabells i les barbes de Jesús", diu un altre. Un altre diu que les palmes "vénen de Palma, a Mallorca," i una nena afegeix que "amb els palmons i les palmes es va a l'església perquè és on hi ha el capellà, que és l'intermediari de Jesús".
Criden, s'esvaloten, recorden el que han sentit, el que els ha explicat una àvia o una besàvia, i diuen frases tan felices com que "Jesús va reviure" o tan terribles com que "a Jesús li van clavar claus a les mans i a tot el cos". Un dels nens reconeix la seva ignorància en temes religiosos: "Jo, de Jesús i tot això només me'n recordo de les calderes d'en Pere Boter dels Pastorets, i jo era Lucifer". "Jesús és la reencarnació de Déu", diu algú. "El van matar perquè era jueu", afirma algú altre. "Sí -recorda el primer-, i el dia de Pasqua se celebra la ressuscitació".
Tradicions
La conversa dels nens inspira la dels pares, que ens posem a discutir sobre cultura religiosa. El pare del nen del palmó, també separat, em critica l'article d'opinió que vaig publicar dimecres, en què suggeria que es reservés el nom de Setmana Santa per a usos exclusivament religiosos. Em diu que, malgrat tot, la tradició continua existint, i que està bé conservar el nom, de la mateixa manera que es conserven els noms de dimarts, dimecres o dijous i ja no creiem ni en Mart ni en Mercuri ni en Júpiter. Precisament, li dic. Els noms pagans ja són laics. En canvi els cristians no.
Intervé una mare per posar una mica de pau i d'humor, i li etziba al pare del nen del palmó que no entén per què el preocupen aquestes coses si està separat i, per tant, fora de l'Església. I el pare li diu que ni pensar-ho: els creients separats són tan Església com els que no han trencat el matrimoni.
Riem: entre tants nens que no estan batejats (dels que hi havia allà tots menys el del palmó) i tants pares separats, l'Església s'adapta i ens beneeix a tots. Bona Pasqua!
