Criatures 13/11/2015

Contra els refredats, sentit comú

Ni vitamina C ni remeis miracle. La prevenció passa per una bona higiene i una alimentació equilibrada 

Belén Ginart
5 min
Contra els refredats, sentit comú ¿Es pot donar llet  a un infant amb mocs?
 Un bon consell

Els metges en tenen evidència científica. I la resta de la població la prova de l’experiència. Els adults pateixen una mitjana d’entre dos i quatre refredats cada any. Els nens, entre quatre i vuit. La majoria de vegades sense més transcendència. Però malgrat que no hi hagi més complicacions, tothom en coneix les molèsties, qui més qui menys voldria evitar-les i, per sobre de tot, fer el possible perquè la canalla no les patís. Així que la qüestió és: ¿hi ha manera d’immunitzar-se contra els refredats? ¿Tenim aliats que ens hi ajudin?

La publicitat ens ofereix un munt de medicaments miraculosos; la veu popular ens aconsella atipar-nos de vitamina C, d’equinàcia, de pròpolis, i sembla que si tenim cura de les nostres reserves d’l-casei gaudirem d’una barrera infranquejable per als agents causants de la irritació de gola, la mucositat, els esternuts i les expectoracions. El problema és que als especialistes en la matèria aquestes teories i remeis no els convencen.

“El refredat és una inflamació de les vies respiratòries altes, la nasofaringe, que provoca rinitis amb tos. Normalment no és greu i no té tractament. No hi ha cap medicament, vitamina o aliment que ens ajudi a prevenir-los”, diu el doctor Oscar de la Calle-Martín, metge immunòleg a l’Hospital de Sant Pau, professor d’immunologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de la Societat Catalana d’Immunologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. L’expert indica que el refredat pot ser provocat tant per bacteris com per virus, amb una gran varietat de causes i amb tantes variants que seria impossible obtenir remei per a totes. Per això no hi ha una vacuna efectiva contra el refredat. “Només hi ha vacuna contra la grip. A vegades es parla del refredat com a sinònim de grip, i no ho són gens ni mica”, indica De la Calle-Martín.

No agafar fred

El metge immunòleg ofereix una dada que ajuda a explicar per què és tan difícil la prevenció. “Per agafar un refredat no cal que ningú ens l’encomani”. I afegeix: “Moltes vegades el refredat té a veure amb el fet d’agafar fred, d’aquí el seu nom”. I és que quan patim fred als peus o a les mans el cos posa en marxa un mecanisme d’autodefensa adreçat a limitar la pèrdua de calor. És un procés vasoconstrictor localitzat a la zona de la faringe i les amígdales, i és suficient per encostipar-nos. No ens ha atacat cap agent extern, sinó que la flora bacteriana present al nostre cos aprofita la baixada de defenses per actuar. Per tant, la primera prevenció de sentit comú, i sovint difícil de complir, és intentar no agafar fred.

Però posem el cas del nen que no es refreda per una reacció del propi cos, sinó per contagi d’una altra persona refredada, una situació especialment comuna entre la població infantil. “Hi ha virus que són més epidèmics en determinades èpoques de l’any”, indica la pediatra de l’Hospital de Nens de Barcelona Amalia Arce, responsable del blog Diario de una mamá pediatra (www.dra-amalia-arce.com). “El rinovirus i el parainfluenza són els virus més comuns en infants. En aquest cas, una mesura lògica és evitar el contacte amb persones malaltes”, afegeix el doctor De la Calle-Martín. “La recomanació de no portar els nens a la llar d’infants o a l’escola quan estan malalts és per això”, explica.

Higiene i ventilació

Tots els pares coneixen l’afició dels més menuts a posar-se les joguines i altres objectes a la boca. “És molt difícil lluitar contra aquesta tendència”, diu De la Calle-Martín. Però sí que cal fomentar uns hàbits correctes d’higiene, especialment rentar-se les mans amb freqüència per intentar minimitzar el risc de contagi. A casa convé ventilar sovint les estances -principalment els espais comuns-, contravenir per un cop els principis de l’ecologia i fer servir mocadors de paper per esternudar i estossegar (i llençar-los després de cada ús), netejar sovint els objectes d’ús compartit que es manipulen amb freqüència (telèfons, comandaments a distància) i no compartir estris de neteja (tovalloles, gots). La doctora Arce posa en context aquesta propensió dels infants als refredats. “Els nens tenen més infeccions perquè conviuen en espais petits, i perquè la primera vegada que entren en contacte amb determinats virus la resposta del cos és més intensa. Després queda memòria immunològica i quan s’hi torna a entrar en contacte ja no s’emmalalteix o es fa de manera més lleu”.

¿I què passa amb la famosa recomanació de prendre vitamina C? La creença que ajudava a prevenir els refredats no podia tenir més bona font: la va propagar als anys 70 un doble premi Nobel (de química i de la pau) anomenat Linus Pauling, que ingeria diàriament 3.000 mil·ligrams de vitamina C (50 vegades més del que es recomana avui). Amb un prescriptor com aquest no és estranya la ràpida propagació de la teoria. Però posteriorment nombrosos estudis l’han desmentit. “Una dieta equilibrada garanteix per si mateixa l’aportació de vitamines necessària. Només té sentit una aportació extra de vitamines quan se’n té una mancança”, precisa el doctor De la Calle-Martín. És el mateix plantejament que fa la pediatra Amalia Arce: “Hi ha molts mites sobre alimentació i immunitat, i en realitat no és necessari cap suplement de cap nutrient si ens alimentem bé habitualment”.

Com que serà molt difícil deixar de patir els refredats, el millor és prendre-s’ho amb calma i, un cop més, aplicar el sentit comú. Deixar la criatura a casa, especialment si té febre, i evitar sempre l’automedicació. Durant el procés, calma i paciència. “Un refredat es cura sol fem el que fem”, diu la doctora Arce. “Les medicacions tenen una efectivitat molt baixa i efectes adversos”, continua la pediatra, que a més de vetllar per la correcta hidratació recomana “rentats nasals amb sèrum i, si hi ha febre, antitèrmics”. Si els símptomes no remeten en 10 dies cal anar al metge perquè es pot haver produït una sobreinfecció, que es posa en evidència amb rinorrea (mocs de color). I en el cas dels infants més petits de tres mesos caldrà consultar sempre el pediatre davant qualsevol sospita de complicació en la salut, per petita que sigui. “El seu sistema immunitari és molt immadur, i qualsevol procés pot ser important”, recorda el doctor De la Calle-Martín.

¿Es pot donar llet a un infant amb mocs?

És una d’aquelles recomanacions que els pares es transmeten amb la millor intenció. “Si la criatura té mocs no li convé la llet”. Un cop més, la teoria no sembla que tingui base científica. Com explica l’immunòleg Óscar De la Calle-Martín, només seria justificable retirar la llet quan es tingués sospita d’al·lèrgia i l’infant presentés símptomes com rinitis i tos, que es podrien confondre amb els del refredat. “La rinitis pot ser al·lèrgica o infecciosa, i si és al·lèrgica cal identificar què la provoca i buscar el tractament específic per aconseguir la desensibilització”. A més, la doctora Amalia Arce recorda que “els mocs no deixen de ser una defensa de la nostra via respiratòria davant l’entrada de gèrmens”. Això sí, per evitar les incomoditats respiratòries que provoquen i facilitar el descans de les criatures, proposa “incorporar una mica el capçal del llit, per exemple posant-hi un coixí a sota”.

Un bon consell: hidratar-se bé

Una recomanació en la qual sí que coincideixen tant la ciència com la saviesa popular és la necessitat d’una bona hidratació mentre s’està refredat. La raó és que d’aquesta manera les secrecions es fluïdifiquen i és més fàcil que el cos les expulsi. Un brou calent és una opció ideal perquè la temperatura del líquid li va bé al cos, redueix la inflamació i provoca una sensació de confort. Les infusions tenen el mateix efecte. Però si als menuts no els convenç la idea, el doctor De la Calle-Martín recomana “qualsevol líquid que els resulti agradable de prendre: batuts, sucs…” I, ara sí, benvinguts siguin també els remeis naturals que s’han fet servir tota la vida i que calmen la irritació de la gola, com la mel amb llimona o un got de llet calenta amb mel.

stats