Contes per a la inclusió

Quan només tenia quinze mesos l’Andrea ja llegia les matrícules dels cotxes. Abans d’entrar a P-3 ja llegia i a final de curs ja ho feia amb entonació tant en català com en castellà. Ara que té tretze anys fa tercer d’ESO, un curs més del que li tocaria, i matemàtiques de quart perquè és un àmbit en què sobresurt. És una noia amb altes capacitats. La seva família se’n va adonar de seguida. “La majoria de casos són més difícils de detectar, però nosaltres a l’any i mig ja ho teníem clar”, afirma la seva mare, Loluca Tascón. No va ser fàcil acceptar-ho: “Et sorprèn, t’espantes. No va anar a l’escola bressol i quan va començar P-3 se la veia estranya perquè no només és l’aspecte cognitiu, tenen una maduresa i una sensibilitat diferents”.

Aquests trets fan que no se sentin a gust amb infants de la seva edat: “Va patir assetjament de P-4 fins a 3r de primària perquè era molt precoç. L’aïllaven perquè era diferent i no la deixaven jugar”. Encara que sembli una paradoxa, el fracàs escolar també és molt comú entre els nens amb aquest perfil: “Entre un 15% i un 20% de la població té altes capacitats, tot i que molts adults no ho saben perquè no han tingut un bon rendiment a l’escola”, revela Tascón, que tampoc ho ha tingut fàcil amb la seva filla. El Nadal de P-4 l’Andrea va dir a casa que si no la deixaven canviar de curs, deixava l’escola. A la primavera la van treure de l’escola i la van apuntar a un centre de més nivell, però va seguir al mateix curs. No va ser fins a primer de primària que la van accelerar de curs. “Tot anava molt lent i ella tenia ansietat. Aquests nens necessiten aprendre tant com menjar, i si no tenen satisfeta aquesta necessitat es frustren, perquè no poden vehicular el seu potencial”.

A Catalunya no estan permeses les escoles només per a infants amb altes capacitats. Tascón reconeix l’esforç que fa l’escola inclusiva, però aposta per una solució mixta perquè “ni és bo posar-los en una bombolla ni que no rebin una formació personalitzada”.

Contes de suport

Amb l’objectiu d’oferir recursos al professorat a l’hora d’atendre aquests alumnes, Maria Sánchez, mestra especialitzada en alumnes amb altes capacitats intel·lectuals, ha creat una col·lecció de contes amb propostes didàctiques, perquè els mestres puguin treballar a l’aula els continguts del currículum i tots els alumnes se’n beneficiïn. “No hi ha material que sigui adient per a aquest alumnat i tampoc es tracta de separar-los, perquè d’adults s’hauran de relacionar”, subratlla Sánchez, que va fer una formació i un màster abans de publicar el seu primer llibre, Els Marrameus del carrer Verat Descarat.

La docent busca cobrir les necessitats d’un col·lectiu de risc que mira de passar desapercebut per por al rebuig: “No volen cridar l’atenció, se senten com uns bitxos raros i desconnecten perquè els companys no els titllin de repel·lents. No fan cap esforç a primària i a secundària s’estavellen perquè amb els seus coneixements no en tenen prou, i tenen poca tolerància a la frustració”.

Fracàs escolar

Les dades ho avalen. Un 70% dels alumnes amb altes capacitats acaben amb fracàs escolar. “Com més llestos, pitjor, perquè són més rebels”, sentencia Sánchez. En el seu segon llibre, Animalem, aborda les emocions d’un col·lectiu també hipersensible: “El seu cervell és diferent i la part de les emocions és més prima. Qualsevol nimietat és un gran problema, un drama, tot és blanc o negre, tenen un cap de quatre o cinc anys més, ho entenen tot, però no ho saben digerir. Tenen la sensibilitat a flor de pell i pateixen grans daltabaixos”. Tascón, que és l’actual presidenta de la FANJAC (Associació d’Ajuda a Nens i Joves amb Altes Capacitats), valora de manera molt positiva la creació d’aquest material pedagògic: “Hi ha professors interessats a ajudar-los i els falten eines i temps per buscar-les. Aquests contes són una eina divertida, creativa i amb pinzellades culturals que permeten el seu desenvolupament”.

Sílvia Beltrán, que té un fill de nou anys amb altes capacitats, també considera que el professorat necessita recursos com aquest material: “Als mestres els falta informació i formació, van perduts”. L’Arnau, a qui no han passat de curs, gaudeix d’un pla individualitzat, però tot i així no s’acaba de sentir còmode: “No està gaire a gust. L’últim trimestre va estar molt neguitós. El curs vinent treballaran més les emocions”.

Malgrat que el seu rendiment escolar és molt bo, la seva mare reconeix que es desmotiva. Per esperonar-lo, l’Arnau fa un curs avançat de matemàtiques dos dies a la setmana i participa als tallers que organitza la FANJAC, com el de robòtica i el científic, en l’únic espai que comparteix amb nens del seu perfil. “El tema amics és complicat -reconeix la mare-, perquè si fan alguna cosa que no li agrada s’enfada. Va amb nens més petits o més grans i ajuda els que tenen més problemes”.